L’única cosa que realment és important quan prens la decisió esperada d’anar de vacances és la necessitat innegociable de tornar de bon humor. Si no ets capaç de regenerar tota l’epidermis mental envellida i resseca pel cansament de la política de no pactes, el futbol sense horitzons, de les guerres reals i simbòliques, no tornis de vacances. Esbomba el pressupost i allarga tant com puguis el temps proustià que farà del record de la magdalena escollida, el teu punt de confort del llarg hivern. Si trobo que anem justets d’algun valor universal és justament el del bon humor. I, o el recuperem en vacances, o no ens en sortirem.
Amb bon humor podrem reaccionar a les properes falses banderes com si es tractés d’una temporada de “The Office”. Podrem també minimitzar el risc d’un nou Barça futbolísticament parlant eclèctic i comercial, i redescobrirem la passió pel bàsquet.
Amb bon humor encararem la nova campanya de Trump a la presidència del país més important del planeta. Què dir d’un home difícilment definible en termes polítics clàssics fent pitufopolítica però amb el maletí nuclear sota el braç! Amb bon humor acceptarem que Puigdemont no torni quan digui, sinó quan vulgui tornar. També donarem per bo sense vergonya el vergonyant pacte d’ERC.
Aquell que triï platja, podrà veure com el canvi climàtic fa que faci al menys la mateixa calor que quan Peret era el preferit de les masses. Qui vagi al nord d’Italia amb cotxe i sense reservar hotels que no torni sense parlar una mica d’italià, i jurant-se reservar-ho tot la propera vegada. Qui vagi al Japó podrà tenir la certesa divertida que els trens d’aquí son de joguina. I qui freqüenti les grans capitals sabrà del cert que no tots els turistes són a Barcelona, encara que sovint sembli que no hi ha cap altre destinació. Qui es quedi a Calonge o Comarruga haurà de conformar-se en comprar més ventiladors si encara en queden. Però tindrà la sort de compartir el bon humor de no haver-se gastat una fortuna en illes paradisíaques per acabar igualment deshidratat i moreno.
I és que el bon humor serà del tot necessari per un inici de curs que fa “mandreta”. I ho dic amb carinyo, perquè després del Procés, del COVID i de guerres com les de Gaza o d’Ucraïna que hem oblidat col·lectivament, i que, per cert, està guanyant el Putin, necessitem una mica de mandra post vacacional. Que ens costi tornar. Que tinguem ganes d’una mica més del no res vacacional. Perquè és gaudint del no res, del badar, d’allargar converses amb els amics dels amics, que sense saber ni com ni perquè, anem retrobant el bon humor. Si no trobeu temes intranscendents, reprengueu els més nostàlgics l’anunci de Damm d’aquest any, i discutiu si la dona que persegueix per Menorca la jove protagonista és la mare o l’àvia. I deixeu-vos endur per les músiques mandroses dels vuitanta. Aquí i gràcies a Spotify teniu tot un immens camp de records nostàlgics de primer nivell que no arribareu a exhaurir. Que ens envaeixi la mandra supèrflua, la que fa que només sigui important no tornar a quedar amb aquells pesats, o evitar restaurants massa oliosos. Que les migdiades siguin el major suport a la vida intel·lectual passiva, la que professem entre pàgina inacabada i pàgina per inacabar, per culpa d’una justificadíssima caiguda en l’atordidor somni post dinar. Que l’excusa per quedar amb amics de veritat sigui lo molt que ens ho passem bé junts sense més ni més. Que l’ambició absoluta de les tardes sigui no fer res que perjudiqui seriosament la mandra.
Quedem ben entesos doncs, que amb tots aquests deures estiuencs, podrem tornar reparats, ressuscitats i amb ganes de tornar a pensar injustament en tot allò que no sabem ni com encarar. Perquè “coses veredes Sancho”, com deia el Quixot, de cara a la tornada. Millor que el curs ens agafi descansats, relaxats, i de bon humor. Sobretot perquè, i deixo el millor pel final, haurem d’explicar que s’acosten els temps de l’extrema dreta a tot arreu, i ara em fa mandra posar-me a argumentar-ho, i segurament al lector li farà mandra de llegir-ho. I si és així, voldrà dir que la mandra està guanyant i anem bé. Deixem-ho, doncs, per quan tornem tots plegats definitivament descansats i de bon humor.
