Poques vegades el destí ens permet tocar la història i deixar-se interpel·lar per ella. De la mà d’en Quim Torra, sortosament comissari de la reconstrucció del Born, podrem retrobar-nos amb les pedres de la Barcelona de l’11 de Setembre de 1714. Podrem reviure el nostre passat. Les pedres ens parlen, i no enganyen. Qualsevol català que torni a passejar pels mateixos carrers del Born que van ser enderrocats i tapats després de la desfeta de 1714, es farà moltes preguntes. Perquè es van enderrocar 1000 cases? Perquè anorrear el 20% de la ciutat? Quin sentit tenia construir una ciutadella amb els canons apuntant a les cases? Quin sentit abolir les llibertats, la llengua, l’activitat? Quin sentit empresonar i matar a molts dels vençuts? Però també: quin sentit va tenir resistir quan ja no es podia guanyar?. Quin sentit tenia la darrera càrrega de Villarroel (passejareu per aquell mateix carrer!)? Perquè es defensen les llibertats amb la vida?
Que ens parlin de la història és interessant, però que sigui la mateixa història la què ens parli, és colpidor. Són pedres, és cert; però les pedres ens parlen de tots els homes que hi van viure. Dels nostres avantpassats de no més de 10 generacions. Els rebesavis dels nostres rebesavis. Eren com nosaltres, parlaven com nosaltres, sentien el que nosaltres sentim.
I sobre aquestes pedres, sobre la història més viva que mai, els catalans que hi anirem, voldrem jurar que mai, mai no oblidarem que la llibertat de futures generacions està encara segrestada. Ells, els nostres avantpassats no van voler rendir-se, van defensar la llibertat amb la vida. I sobre aquestes pedres no s’hi poden acceptar constitucions ni lleis dels vencedors. Les pedres són immortals. I mai vol dir mai. Que els descendents dels criminals que van mutilar-nos demanin perdó i ens retornin el què és nostre. I si no, defensem-nos. Les pedres ens recorden que la llibertat no té preu i és innegociable.
El Born s’obrirà al públic aquest 11 de Setembre. No deixeu d’anar-hi. No deixeu d’anar-hi amb els vostres fills. Donec Perficiam!
