Encara que només sigui d’una manera força confusa, actualment, hi ha molts símptomes que semblen indicar que Catalunya avança cap al seu alliberament nacional. És possible, però, que aquesta interpretació sigui fruit d’un excessiu optimisme que ens faci confondre els somnis amb la realitat. I, certament, encara que sigui ben intencionada, la simple “agitació” resulta estèril. De fet, el realisme ens exigeix que cadascú de nosaltres assumeixi les seves responsabilitats específiques per obtenir resultats concrets. I, per tal que, finalment, totes les peces dels nostre trencaclosques encaixin, cal una classe dirigent preparada i amb suficient crèdit davant la societat.
De la mateixa manera que –fent-se ressò de Plutarc– Emerson llegia “per a la glòria”, nosaltres podríem rellegir els nostres clàssics “per intentar perfilar els camins cap a la llibertat”. En la seva Justificació de Catalunya, per exemple, mossèn Armengou assegurava que –després de la derrota a la guerra de Successió– en el cor dels catalans encara “restava un caliu interior, del qual salta de tant en tant alguna espurna”. Una mena de far íntim que ens guia enmig de les tempestes del nostre esdevenir històric. De la mateixa manera que el deure ètic de Sòcrates s’expressava a través del seu daimon (o geni interior). Una comparació que resultarà entenedora per a tots aquells que considerin que el catalanisme s’ha d’edificar necessàriament sobre un sòlid fonament ètic. Fins al punt que ambdós conceptes haurien de resultar gairebé sinònims.
Malauradament, al llarg de la història, no sempre ho hem tingut prou clar. El mateix Armengou ens adverteix que, moltes vegades, podríem definir el català “com a l’home que es ven. Per un càrrec, pel negoci o per por. A l’hora de la temptació, el català es convenç a si mateix que, en aquells moments, Catalunya pot passar d’ell, i que sense ell el catalanisme també anirà sirgant”. I, precisament per aquesta raó, ens cal una “legió (…) [d’]homes que vulguin conjurar-se a no vendre’s mai, ni davant d’un càrrec ni darrere el taulell”.
