Totes les Patum són diferents. L’alegria de cada Patum no és mai igual a cap altra, però enguany ha estat massa. La Cobla Ciutat de Berga, dirigida per Sergi Cuenca, va fer viure un moment històric a la plaça de sant Pere per celebrar el Tricentenari i la marxa cap a la independència nacional. Aquesta fou la gran sorpresa. El diumenge de Corpus, en començar el primer Salt de Patum del vespre, en comptes de tocar les notes dels Turcs i Cavallets, l’orquestra va engegar Els Segadors. La Plaça Cremada bullia, s’enfonsava i cantava. Mai s’havia produït un acte patriòtic i independentista com aquest, ni en els anys de la Generalitat republicana.
Tots els berguedans i forasters, patumaires de la plaça, cantant Els Segadors, una sola veu i un sol crit, el de la llibertat nacional per Catalunya. Quan un poble, com el berguedà o el català diuen prou no hi haurà aturador que pugui frenar la marxa cap a la llibertat nacional.
La Patum del 2014, ha tingut dues importants novetats més: la primera és que després de 44 anys s’ha recuperat la processó de Corpus, fora del barri vell i sense la comparseria patumaire; i la segona és que al Salt de Lluïment de la Patum Infantil van saltar quatre guites, les dues noves infantils i les dues velles la Grossa i la Boja de la Patum dels grans.
La Patum serveix per agafar ganes de viure, per carregar piles, i els milers de berguedans i/o foresters que omplíem la plaça ho podem constatar. Mai no agrairem prou la feina dels músics per la dignificació de la festa, ni que la gent que anima el ‘Memorial Ricard Cuadra’ treballin tan abnegadament com ho fan fins ara. D’en Pep Moneu, em diuen que fou l’inductor de la interpretació de Els Segadors. D’en Sergi Cuenca, em diuen que es va haver de passar tota la tarda del diumenge de Corpus escrivint les particel·les de l’Himne Nacional de Catalunya. Amb gent com aquesta ho tenim tot, absolutament tot guanyat. Berga és gran, la Patum –encara que no tingui ni llei ni cap Museu– és molt més gran encara. La voluntat berguedana d’esser present en la lluita constat cap a la independència nacional es fa notar sempre.
I Visca Berga, Visca la Patum i Visca Catalunya Lliure !
