Això em pregunta, al peu del meu article anterior, l’amable lector i articulista, Pere Grau. Si algú d’Unió segueix en Duran a ulls clucs serà perquè Duran tindrà alguna cosa substantiva a oferir. I, de moment, la plata és ben buida. Escau comentar aquí que, segons el meu parer, la interpretació que n’hem estat fent dels seus moviments personals de darrera hora són erronis. Per mi l’escenificació que ha estat fent en Duran és més un llenguatge dirigit cap a Madrid que cap a Barcelona. Aquest és el meu parer.

En Duran està fent mans i mànigues per obrir un forat a Madrid, on només hi troba un mur impracticable. Per il·lustrar això que estic dient, recordem aquí, un cop més, l’expressió que més que una frase, és un pensament reiteratiu del president Pujol: “Si aconseguim alguna cosa, serà mèrit dels independentistes” (intervenció del President al Palau Macaya el 7 d’abril de 2014). Aquest pensament és la conclusió lògica d’allò que té escrit al seu llibre i articles sobre “El Congost”, on més o menys diu: Si les coses han de continuar així (es refereix a les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l’Estatut del 2006), “més valdrà que l’independentisme creixi”.

Per tant no ens enganyem, pel President Pujol, un nou Pacte d’Estat, amb totes les garanties d’eficàcia (“ara ja no podem cobrar amb xecs en blanc” i d’altres expressions similars) seria la millor solució si fóra possible.

Per tant, és obligació d’en Duran explorar quines vies hi hauria de pacte a Madrid. Després d’insinuar que s’està pensant de plegar, els polítics de Madrid han reaccionat escandalitzats, cantant-li tots els panegírics. En Duran ja va plegar de la Comissió Mixta, vistos els nuls resultats aconseguits i Madrid no va reaccionar. Ara en Duran diu que pensa plegar de dirigir el Grup de CiU al Congrés i, descomptats els panegírics, a Madrid tot seguirà igual. El PP s’ha autoficat en un atzucac negant-se a moure fitxa, no pas per voluntat pròpia, “sinó pel mandat de la llei i de la Constitució” (!!)

Per tant, les possibilitats de trobar un camí a Madrid són pràcticament nul·les. I jo penso que en Duran ja haurà arribat a la conclusió que l’Estat Espanyol, resignat,  està repetint-se, modificada i adaptada, aquella expressió que “más vale una España rota que una España diferente”. Farà el que calgui per evitar-ho, però ells ja ens hi veuen fora.

España no pot ser una síntesi ni diversa. España és UNA, grande y libre. No se n’adonen que per aconseguir la primera, estan impossibilitant la segona. Però és igual, un País que es creu les seves pròpies mentides, si venen de dalt, benvingudes siguin. I són veritat, “manque pierdan”.

Josep Ma. Puig
Terrassa,1937. Va estudiar Lletres a la UB. Execeix càrrecs de Direcció d´Empreses des dels 28 anys, en diferents rams, Jubilat, exerceix càrrecs directius en el Tercer Sector. Militant d´Unió Democràtica des de finals dels 60, Actualment fa compatible càrrec directiu a la Fundació Família i Benestar Social amb els estudis d´orgue clàssic al Conservatori de Grau Mitjà de Terrassa.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorEl cant dels Segadors a la Patum
Article següentLa meitat més un: majoria democràtica