A veure, va per algunes persones que viuen en parella. –Sense voler generalitzar i amb moltes, moltíssimes excepcions, el que aquí explico va per a parelles estables de llarga durada formades per un home i una dona i demano disculpes per endavant a tots els lectors per aquesta generalització que faig. En primer lloc, soc conscient que el que dic aquí no els passa a totes les parelles heterosexuals i, en segon lloc, pot passar a qualsevol altre tipus de parella, però com que això només és un article i no és cap estudi científic, ni cap tesi doctoral m’ho permeto i demano perdó si algú troba que abans de dir el que dic, s’haurien de matisar molts punts–.
Si us plau, si us discutiu amb la vostra parella, tant si la discussió és per la ximpleria més ximple o per la cosa més important, al cap d’un minut no aneu canviant de tema com si res no hagués passat! Fa mal que després d’expressar una queixa o un desacord o una reclamació, es faci veure que no ha passat res, és frustrant, és una sensació que “el jo sento no val per res i no t’importa. Si no voleu parlar-ne, espereu-vos el temps que calgui, però deixar temes que importen “escombrats sota la catifa” és frustrant i és l’inici del cicle tòxic.
Els temes que als homes els resulten incòmodes no es parlen, i punt! Diuen que no es parla perquè s’acaba discutint, però no és veritat.
El cicle tòxic va de la següent manera, primer un dels dos –normalment la dona– diu alguna cosa que a l’altre –normalment a l’home– no li agrada. Les primeres vegades l’home diu que sí, que sí, però no canvia absolutament res i el malestar comença a acumular-se.
L’home no farà res, esperarà que passi el xàfec per tornar a la seva normalitat estàtica. Alguns ho tenen tan clar que diuen coses com: “La conec molt bé, rondina una estona fins que li passa” i endavant! al cap i a la fi, no es pot estar sempre de mal humor i la parella té coses bones que passen entre explosió i explosió.
Al cap d’un temps la dona torna a treure el tema, potser ja una miqueta enfadada i pot haver-hi una petita discussió que, quan acaba, tot allò que ha molestat continuarà fent mal.
Per a l’home està tot arreglat i continuarà sense fer res però a la dona li continuarà preocupant.
Amb el temps, aquelles coses que fan mal s’acumulen més i més. Sap molt greu, perquè moltes vegades n’hi hauria prou amb escoltar, però escoltar no vol dir “tu ves dient que per aquí m’entra i per allà amb surt” sinó una escolta empàtica i no posar-se a la defensiva quan es toca el tema –No cal agafar-s’ho com si fos un atac! i, per damunt de tot, no fer veure que no passa res i canviar de tema.
Resumin: Primer, et passa alguna cosa que fa mal i vols explicar-te. Segon, et diu que d’acord, però res més i, al cap d’un moment, ve com si no passes res. Tercer tu acumules ressentiment, però no dius res fins que explotes i, quan ho dius explotant, ho dius malament i, a sobre, et diu que “ja tornes amb el mateix”, que no saps passar pàgina, que no pares de retreure. Quart: et diu que no es pot parlar amb tu perquè quan es parla es discuteix. Cinquè, torna a començar el cicle de callar, acumular i explotar cada vegada més malament i cada vegada amb més dolor.
Si preguntes a les parelles si han parlat del tema que els fa mal, et diran que sí, que han parlat moltes vegades, però, en realitat, mai no han parlat, només han explotat de tant en tant.
