Aquesta va ser l’eixerida resposta d’un escolà de Montserrat quan el P. Castanyer, professor de l’Escolania, va preguntar a classe quin nom tenia el nexe que uneix més directament el fetus i la mare.
He recordat aquesta simpàtica anècdota, perquè durant la pandèmia molts mossens van fer mans i mànigues per retransmetre l’Eucaristia per la xarxa. Va ser un molt bon servei perquè tots els qui es trobaven a casa confinats poguessin seguir la missa des de l’ordinador.
Però una vegada la pandèmia està controlada, molts cristians continuen seguint la missa per Youtube. Està bé que els ancians i els malalts puguin seguir la missa des de casa, atès que no poden fer-se presents als temples. Però els deixebles de Jesús que la segueixen així sense fer acte de presència a les parròquies estan perdent el cordó dominical, és a dir, allò que cada diumenge uneix els cristians, com a fills, a la mare Església, de la mateixa manera que el cordó dominical —que deia l’escolà—, uneix el fetus a la seva mare.
Les primeres comunitats cristianes «prenien part amb assiduïtat en la fracció del pa» (Ac 2:42), és a dir, a l’Eucaristia que celebraven a les cases. La Carta als Romans demana als deixebles de Jesús assistir sempre a la pregària (Rm 12:12). I és que si l’Eucaristia és el centre, la font i el cimal de la vida cristiana, no podem deixar «d’assistir a les reunions, com alguns ho han pres per costum» (He 10:25), advertia la Carta als Hebreus. «L’Església fa l’Eucaristia i l’Eucaristia fa l’Església», repetia el P. Cebrià Pifarré.
L’Eucaristia, sobretot la que celebrem els diumenges, dia del Senyor, hauria d’aplegar els deixebles de Jesús presencialment en una assemblea de lloança i d’acció de gràcies, tal com Ell mateix ens va manar quan la va instituir: «Feu això en memòria meva» (Lc 22:19). Cal tindre en compte que l’Eucaristia i el rentament dels peus —la missa i el servei sol·lícit als altres— estan units estretament, ja que en rentar els peus als deixebles, Jesús també els va dir: «Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jo 13:15). Així, cada vegada que rentem els peus als altres, és a dir, cada vegada que els servim, fem present Jesús enmig de nosaltres.
I és que no és el mateix veure el Barça, el Vila-real o el Girona per televisió, que veure’ls als seus estadis. O veure el Patí Vic al seu Pavelló Olímpic. L’ambient, les sensacions, l’emoció i la passió per animar l’equip, no són el mateix asseguts al sofà de casa que a l’estadi. Com no és el mateix veure la missa per internet o televisió, que aplegar-se al voltant de l’altar, a la parròquia.
Els Pares de l’Església van escriure sobre l’Eucaristia per ressaltar la seua importància a la vida de les comunitats cristianes. Sant Justí la narra així: «El dia que anomenem del Sol hi ha una reunió de tots, tant dels qui viuen a les ciutats, com dels qui viuen a la ruralia: llegim els profetes o els tractats del Apòstols el temps que ens és possible». El primer que destaca és que tots es reunien per celebrar-la: els qui vivien a prop i els qui vivien lluny. I prosseguia: «Quan el lector ha acabat, el qui presideix fa una admonició, una exhortació, perquè imitem de paraula i d’obra uns misteris tan sublims». L’Eucaristia continuava: «Després ens alcem tots i recitem unes pregàries, i, tal com ja he explicat, acabada l’oració, portem pa, vi i aigua; el president diu amb gran fervor les pregàries i l’acció de gràcies, i el poble aclama: Amén. I es distribueix l’aliment sobre el que s’ha donat gràcies». D’aquest aliment que és l’Eucaristia «en participen tots els presents, i és portat pels diaques als qui no han pogut assistir-hi», tal com també es fa ara quan es porta la comunió als que no han pogut anar a missa., perquè, com escrivia ell mateix en la seva primera Apologia, «hem après que aquell nodriment sobre el qual va ser dita l’acció de gràcies que conté les paraules de Jesús, i amb el qual s’alimenta i transforma la nostra carn i la nostra sang, és precisament la carn i la sang del mateix Jesús que es va encarnar».
Sant Justí remarca també que es fa una col·lecta per recaptar diners, «que són entregats al president, el qual socorre els orfes i les viudes, els qui es troben en la indigència a causa de malalties o altres causes, també els empresonats i els pelegrins vinguts de molt lluny». I és que, com he dit, l’Eucaristia i el rentament dels peus, la lloança i la sol·licitud pels qui pateixen, no es poden separar.
El 2014, a la plaça de Sant Pere, el papa ens recordava que l’Eucaristia no és sols un banquet, sinó un memorial, una paraula, aquesta que no «només és un record, sinó que vol dir que cada vegada que celebrem aquest sagrament participem en el misteri de la passió, mort i resurrecció de Crist». D’ací la importància de fer-nos presents a l’església per participar-hi.
