Alguns informadors estrangers (també a Alemanya) es meravellen o troben xocant que a Catalunya, en plena pandèmia, cada vegada s’escolti més decidit el desig d’independència. Alguns han escrit (sembla que sense adonar-se de la contradicció del que deien): com poden dir els catalans que una catalunya independent tindria menys morts pel corona, si a Espanya després de Madrid és la segona regió amb més mortalitat? Exacte. Precisament per això. Si el govern central hagués tancat ràpidament la regió de Madrid, si hagués escoltat i seguit les crides urgents de diversos caps de govern (davant de tot, el català Torra) i hagués acceptat el tancament de regions completes, si hagués actuat amb la mateixa circumspecció que el govern portuguès no s’hauria arribat a l’actual trist rècord d’infeccions i de defuncions.
Fem-nos present una comparació senzilla. Alemanya, amb una població de 80 milions té actualment una mica més de 6.300 morts. Catalunya, amb una població de 7,5 milions ja en té més de 10.000. Si Pedro Sànchez, en la seva obcecació de reunir a les seves mans les regnes del poder, no hagués ofegat contínuament les iniciatives dels presidents de les regions autònomes, enlloc de (com Angela Merkel amb els caps dels lands) posar-s’hi d’acord i donar-los-hi mà lliure per agafar in situ les mesures apropiades, no seria ara la figura trista i lamentable que és i l’estadística de defuncions seria molt diferent, i potser no s’haurien de lamentar ni una quarta part dels morts que ara hi ha hagut.
I ara, davant de la perspectiva d’una posible desescalada de mesures (l’anomenat “lock-down) el govern espanyol es permet altra vegada un disbarat que clama al cel. Partint de l’encertada base de què la desescalada s’ha de fer diferenciada per territoris, ha anunciat l’absurda disposició de fer-ho per províncies, com si es tractés d’una simple qüestió administrativa i no pas una de sanitària. La solució racional hauria estat deixar les mesures de desescalada a les mans dels governs de les regions autònomes (als que legalment pertanyen aquestes atribucions) de manera que aquesta puguessin decidir a quines comarques fossin possibles i a quines no.
Però això hauria anat contra el tàcit desig del govern central de conservar les regnes del Poder a la mà i de retallar cada vegada més les competències de les autonomies Per comprendre millor com és de ximples aquesta disposició cal aclarir un parell de fets.
Les províncies espanyoles (que malgrat la creació de les regions autònomes, segueixen sent el pilar bàsic de l’autoritat del govern central a tot el país) van ser creades el 1833, com a imitació dels departaments francesos, que llavors es consideraven el súmmum de la modernitat. Les fronteres de les províncies van ser dibuixades arbitràriament als despatxos, sense mirar si comarques que havien crescut juntes històricament eren partides o no. El governs de les regions autònomes (especialment a Catalunya, València i el País Basc) han aplicat als seus respectius territoris altres divisions per diferents objectius de la seva tasca. Així és també en el sistema sanitari. Han dividit les seves regions en departaments sanitaris que no tenen en compte per res les divisions provincials, sinó que es fonamenten en un repartiment eficient dels hospitals i institucions semblants ja existents. Aquest ordenament racional seria desmuntat amb una desescalada per províncies i provocaria un caos. La disposició ignora també que dins d’una mateixa província la intensitat de casos de Covid19 és molt diversa. A la província de Barcelona, p.e.e, hi ha comarques amb una taxa de mortalitat que en relació amb cada 10.000 habitants és tan variada com 35,79, 18,57 o 8,81.
Com escriu el prestigiós periodista Vicent Partal: “l’organització territorial de la sanitat valenciana, de la del principat o la de les Illes és el resultat d’un esforç de racionalització dels recursos a la recerca d’una millor atenció als pacients que ha durat moltes dècades. Ha costat molt d’adaptar el sistema d’assistència primària i hospitalària, Sobre el terreny s’ha optat, detall a detall i experiència rere experiència, per prioritzar el servei i l’atenció a tota la ciutadania, per sobre d’una geografia oficial completament obsoleta i fora de lloc. I el president del govern espanyol engega a rodar tota aquesta feina ara, just quan hi ha l’emergència sanitària més gran de la història. Quina irresponsabilitat!”
Finalment, però el ministre de Sanitat espanyol ha anunciat una possible retractació, dient que si les autonomies tenen altres proposicions que garanteixin la desitjada obtenció de dades, se’n pot parlar, perquè “el sistema és flexible”. Què hi ha darrera d’aquesta cabriola? No és solament que els caps de govern de 8 regions autònomes hagin protestat contra aquesta mesura, sinó (com suposa la majoria d’informadors) sobretot que el suport del govern basc al català en aquesta ocasió, ha fet sonar els timbres d’alarma a Madrid, perquè tota posició comuna de bascos i catalans és considerada com una amenaça pel poder central.
I per remarcar una vegada més un fet conegut: Les actuacions en la crisi del corona a Alemanya (o Àustria) i a Espanya es diferencien com la nit i el dia. D’això n’estan els ciutadans cada vegada més convençuts. Això genera indignació. I aquesta indignació alimenta la flama del desig d’independència. És tan difícil de comprendre?
Traducció de l’article en alemany penjat al blog personal de l’autor
