Quan entres a una església, el primer que veus és un Crist crucificat. No vull parlar d’aquestes talles corsecades, amb el cap cot, amb un cos afeblit, tan distant del Jesucrist home del que ens parla l’evangeli.
El meu Crist és el d´Asorey. Una bella i real imatge que el mecenes Sr. Pere Viñas (germà del tenor Viñas) desprès de la guerra civil va encarregar a un dels més famosos escultors del segle XX per una església d’una vila de Catalunya.
El Crist d´Asorey es troba al temple parroquial de Moià (Bages) en un raconet de la capella dels Santíssim. Crec que hauria d’estar en un lloc preferent de dita església, perquè tothom en podés gaudir. Són molts els que ignoren que la més famosa talla de l’escultor gallec es troba lluny de Galícia i pot admirar-se en un poblet de Catalunya.
El Crist d´Asorey impressiona. Realment és una talla de la mida d’un home clavat en una creu. Erecte el cap, els peus separats, clavats amb dos claus que penetren en les extremitats, braços oberts. Tot ell és d’un realisme que t’inunda de sentiment,
La figura és d’una bellesa tan intensa com no he vist mai en cap altre Jesucrist crucificat. És l’home, un home dels molts que circulen pels carrers, que et convida a participar del seu patiment i a qui, sense adonar-te’n, beses aquells peus lacerats, acarones aquelles cames ferides; i tota tu et sents transportada al calvari d’aquell ser humà, que pocs artistes han sabut representar.
Et sents corprès dins de l’humil capella, sense que ningú et torbi de contemplar, d’estimar i resar al Crist d´Asorey, que t’omple des del seu racó d’una llum especial, que penetra dins del cor.
Molts moianesos no saben que en aquella petita capella hi ha una gran obra d’art. Crec que ni figura com a visita destacada en els cartells de turisme.
A Palencia, l’escultor Asorey hi té una altra famosa escultura del Sagrat Cor, que també impressiona tant per les dimensions com per l’emplaçament, ja que es troba al cim d’un turonet.
Al amants de l’art els recomanaria una visita al Crist d´Asorey. Veuran que val la pena. A mi em suggereix aquest vers:
CRIST D´ASOREY
T’he mirat i m’has comprès.
El rostre afligit, la mirada que convida
a sentir dins de l’ànima tot el pes
de la teva figura sense vida.
Crist d´Asorey que presideixes la capella
veritable Crist que morí a la Creu,
l´home gran que ens guies com l’estrella,
en el silenci sentim la teva veu.
Estàs sol, pocs et fan companyia
i demanes sense mots una mica de pietat,
per si et marxa de l’esperit tanta melangia
t’acompanyem tots en la teva soledat.
He acaronat el teu cos amb tota l’ànima,
t’he besat els peus curulls de sentiment,
no volia plorar, però la meva llàgrima
rodolava tan amarga com el meu pensament.
L’autor volia fondre’s amb tu en el calvari,
quan Asorey ens mostra tant dolor
i mirant-te, junts sofrim aquest rosari
en el que tot és trist i mancat de color.
La teva figura em produeix tanta tendresa,
que un sol mot trencaria tot l’encís,
tu fas adonar-me de la meva petitesa,
et prego que em guardis vora teu un lloc al paradís.
