Vaig iniciar l’escriptura d’aquest article quan aquí, al Garraf, estava plovent a bots i a barrals i desfermant les rieres que a Cubelles el riu Foix va fer dos desapareguts, al mateix temps que a través d’un bon lector d’El Matí: Francesc Torrella Mateu, m’arribava una notícia que evocava la catàstrofe colossal que va tenir lloc el passat 29 d’octubre del 2024: les aigües fangoses que van negar pobles del voltant de València. Al foc que dies enrere cremava a les Terres de l’Ebre i els Ports el va frenar tones d’aigua llançades sobre les flames i l’esforç i la perícia dels bombers per apagar-lo, si bé hi va haver una víctima en aquest cos de professionals. Els focs van deixar als ulls la terrible, negra imatge de la desolació de la terra i els boscos cremats, però l’aigua… l’aigua de les grans torrentades, o barrancades, com en diuen també a València, busca el seu camí natural i no s’atura, inclement, i s’enfila rabiosa per les cases fins que arriba al mar emportant-se, riera avall, tot el que troba al seu pas, també vides humanes, 228 en el cas de la DANA.
La notícia és una exposició: Personajes de la DANA, que des del 27 de juny i fins al 5 de setembre de 2025 es pot veure al Museu de la vila d’Archena i que voldria viatjar, ser més difosa, si no fos que sembla que la DANA ha esdevingut un tabú polític a València: les autoritats no en volen ni sentir a parlar. L’artífex de l’exposició és l’artista Antonio García López (València, 1970), professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia. Els collages exposats procedeixen en gran part de materials de casa seva i de la casa dels seus pares que van quedar destrossades per la bestial avinguda del Barranc del Poyo. Van salvar la vida, encara que, de fet, el seu pare va morir de ferides infectades per l’aigua bruta. Dels detalls de l’horror en sabem el que hem vist en fotografies i pantalles; de les històries tràgiques que toquen el cor de la humanitat només en podem saber l’abast si ens les expliquen, com ara la història de la nena petita que esperava la seva mare a la sortida de l’escola i va ser salvada in extremis per un dels fills de l’artista abans de la torrentada criminal.
Les obres d’Antonio García López exposades al Museu d’Archena impacten per la seva ‘realitat’: no són només quadres confeccionats amb retalls i objectes trobats i amb un projecte artístic que canvia el seu discurs per un altre discurs: són objectes rescatats de l’hecatombe que l’artista vol mostrar en les seves peces perquè no s’oblidi com en poc temps, i sense avís de cap autoritat ni política ni tècnica, l’aigua argilosa va pujar i pujar de nivell en carrers i cases deixant la seva marca, com la que va deixar en el Crist brut de fang fins a més de mig cos. En la petita església on va ser trobat el Crist: una petita capella de poble, hi havia una zona més alta on cantava el cor de la parròquia. S’hi pujava per una escala. La història que hi ha darrere de la instal·lació plàstica d’Antonio García López és que les 55 persones que van pujar per l’escala i es van refugiar en aquella zona més alta de l’esglesieta humil van salvar la vida, si bé amb aigua i fang fins a una bona alçada, com mateix Crist que l’artista ha batejat com el Crist de la DANA. La poderosa imatge, transfigurada pel fang, resta com a testimoni humà i artístic d’aquella tragèdia apocalíptica que va vestir tanta gent de dol i deixar a la intempèrie.
