El drac Miquel es va despertar amb una gana ferotge i després de rentar-se la cara i les urpes i de vigilar que els narius estiguessin ben plens de foc, per si de cas, va sortir de la seva cova i va enfilar muntanya amunt.
De camí al cim va anar menjant-se totes les fruites que trobava per enganyar la gana, però quan va arribar dalt de tot seguia tenint la panxa ben buida.
– Què faré? –va pensar –Si segueixo amb tanta gana ja sé què em passarà, que m’acabaré enfadant molt i al final baixaré al poble i em cruspiré els bous i els xais, les cabres i els conills, i llavors els homes s’enfadaran amb mi i em vindran a caçar.-
Això no li agradava al drac Miquel perquè era un drac bo, però quan tenia gana no hi havia qui l’aturés. Havia de trobar una solució.
Assegut allà dalt del cim se li va acudir que podria anar a veure l’Aldo, el bruixot de més fama de la contrada. Ell sabria què fer.
– Bon dia, bruixot Aldo – va dir en Miquel.
– Bon dia, amic drac. Què puc fer per tu?
El drac Miquel va explicar el seu problema al bruixot fent tota mena d’escarafalls. En acabar el bruixot li va dir:
– Miquel, em sembla que tinc la solució. Cada dia abans d’anar a dormir t’hauràs de prendre 10 gotetes d’aquest suc de mores i gerds.
– Suc de mores i gerds? Això només? Jo ja en menjo, de mores i gerds, i no em fan passar la gana.
– Aquests gerds i aquestes mores són màgiques i les conreu jo amb encanteris.
El drac Miquel molt content va agafar el suc i aquella nit just abans d’anar-se a dormir es va prendre les gotes del suc màgic. Va dormir com una soca i va somiar muntanyes i muntanyes de menjar.
Va sortir el Sol i els pardals van anar a saludar-lo alegres i contents i al poc, de dins de la cova va sortir un xiscle esgarrifós:
– Però, que m’ha passat? A on vaig jo amb aquesta pinta?.
El pobre drac Miquel s’havia tornat tot de color rosa, de cap a peus. Fins i tot la cresta de la llarga cua. Pobre drac, semblava de joguina.
– Aldo, Aldo, què m’has fet? – va cridar el drac Miquel així que va trobar el bruixot.
– Renoi, què t’ha passat, Miquel? T’has pres les 10 gotes que et vaig dir?
– I tant, vaig agafar aigua del rierol i a dins li vaig ficar una, dues, quatre, dotze, vint-i-tres, …
– Ei, ei, què vol dir “una, dues, quatre, dotze, vint-i-tres”?
– Tu em vas dir 10 gotes i 10 gotes m’he pres – va dir el drac Miquel.
L’Aldo, el bruixot, se’l va mirar de dalt a baix, tan rosadet com estava semblava una maduixa madura.
– Tu no saps comptar – va dir l’Aldo.
– O, i tant, que en se de comptar – va respondre enfadat el drac Miquel
– Que no, Miquel, que no saps comptar i per això t’has equivocat en la quantitat de gotes que havies de prendre del suc.
El pobre i rosat drac Miquel es va quedar tot moix, fins i tot li va començar a rodolar una llagrimeta per la galta. Bé, una llagrimeta enorme perquè ja sabeu que els dracs són bestioles grosses grosses. Després va caure una altra llagrimeta i una altra i una altra fins que allò es va convertir en un riu de llàgrimes de drac.
L’Aldo no sabia com consolar un drac ja que els dracs no ploren mai i per això no hi havia enlloc escrit què s’havia de fer amb un drac trist. El bruixot li acariciava la pota, el morro, la galta, però res. El drac Miquel ni tan sols va deixar de plorar quan l’Aldo es va posar a ballar i cantar davant d’ell per fer-lo riure. A la fi, l’Aldo li va dir:
– Miquel, si el problema és que no saps els números jo te’ls ensenyaré i així ja no t’equivocaràs més.
De sobte, el drac Miquel va deixar de plorar, es va eixugar els ulls, va fer una gran rialla i va abraçar el bruixot. I tant i tant l’abraçava que gairebé l’escanya.
Des d’aquell dia, cada matí l’Aldo el bruixot li va fer classe de números i amb cançons i endevinalles el drac Miquel va aprendre a comptar.
– Un, dos, tres, cara de pagès. Quatre, cinc, sis, cara de pastís. Set, vuit, nou, cara de nou. Deu, deu, deu, m’amago i ja no em veus.
I va ser així com el drac Miquel va poder controlar la seva gana. Cada nit abans d’anar a dormir es prenia 10 gotetes de suc de mores i gerds i l’endemà s’aixecava amb gana, però no tanta com abans. Alguna vegada s’equivocava una miqueta i es despertava de color rosa, però ja no l’importava.
L’Aldo, el bruixot, es va fer famós al món sencer ja que va ser el primer a descobrir què passa quan un drac plora. I és que allà a on havien caigut les llàgrimes del drac Miquel havien nascut floretes i floretes de tots els colors de l’arc de Sant Martí, convertint la falda de la muntanya en un jardí sempre florit.
