Com bé sabeu, benvolguts matinaires, aquest paper digital que teniu davant dels ulls disposa d’una de les xarxes de corresponsals més incisiva i més ben informada del país. És gràcies a aquest desplegament intens en els llocs claus que avui estem en disposició de revelar una informació d’una importància singular, relacionada amb una de les operacions més espectaculars dels últims temps: l’Operació Sagrada Família.
Posem-nos en situació. Diumenge de pont, Barcelona, Plaça de la Catedral – buida com només ho està a les 9 del matí d’un diumenge de pont. Les campanades ressonen sense èxit, tothom continua reptat per Morfeu. Tothom menys un grupet de voluntaris que, més o menys despert, s’ha congregat davant de la porta del Bisbat. Allà els espera l’enllaç, el qual els guia per l’edifici laberíntic, fins que després d’un recorregut decididament desorientador, arriben al soterrani més profund. La seva missió: ensobrar les 60.000 entrades per a la missa de dedicació. Alguns dubten en pensar que hauran d’afrontar el repte tot sols. Però s’equivoquen. No tarden a descobrir que algú ja fa estona que està allà fent feina. És ell, el Factor P. Del qual no podem revelar el nom real perquè s’ho pendria com una traïció personal. Alguns del petit grup tenen un petita sorpresa de trobar-se’l, atrafegat amb els sobres, perquè, en tot cas, recorden que a la seva tarjeta, amb membret oficial de l’Arquebisbat de Barcelona, s’hi ha escrit, amb totes les lletres, “Coordinador de la Visita del Sant Pare”. I un coordinador de visites papals no acostuma a ocupar-se dels detalls postals menors. De fet, atenent al seu títol, seria molt més natural imaginar-se’l enmig d’un son reconfortant, alliberant l’inconscient d’altíssimes i elaboradíssimes estratègies vaticanes. Però això no seria propi del Factor P, perquè els seus somnis no són d’aquesta mena.
El Factor P és un home d’una edat que ja comença a ser respectable i la seva caracterísitica física és l’optimització de recursos. Té petits els ulls, el nas, la boca, les orelles, les mans, la figura, perquè així tot ell, alliberat de llast inecessari, pot rodar al ritme vertiginós de la seva prodigiosa agilitat mental. Ho pensa tot, ho recorda tot, ho executa tot. Amb precisió. I rapidesa. Quan té una tasca, no és un agent, és un factor.
Un factor silenciós, naturalment. Extremadament discret. Per aquest motiu, als nostres corresponsals no els ha estat fàcil fer pública la primícia: el Factor P ha estat el motor de l’Operació Sagrada Família (i no només pel tema dels sobres, naturalment). Però estem segurs que si repetíssim aquesta frase brillant davant de l’interessat, ens faria una cara aixíns, amb una lleugera traça de disgust educat. Potser l’ennuig no seria tant si ho diguéssim amb aquestes altres paraules: considerats tots els elements de judici de què disposem i després d’una profunda reflexió, podem afirmar, amb tota modèstia, que el Factor P ha estat un autèntic servidor del Servidor dels Servidors, com d’altra banda l’hi anima el darrer dels seus vots (el quart).
Perquè en el fons el Factor P és una pregària constant, més humana que divina.
