Som a finals de juny i la temporada de futbol és a punt d’acabar. A hores d’ara només queden per disputar-se les darreres eliminatòries dels play-off d’ascens a Primera, Segona A i Segona B.
Enguany, el futbol català ha patit un retrocés important pel que fa al futbol professional estatal (Primera i Segona A). Els descensos de Girona FC a Segona A, i de Nàstic i CF Reus a Segona B, fan que el nombre d’equips catalans a l’elit es redueixi de cara al curs 2019-20. I és que Catalunya passarà de tenir 5 equips a La Liga (3 a Primera i 2 a Segona) a només 3 (2 a Primera i 1 a Segona). D’aquesta manera, el futbol català queda lluny d’una de les comunitats puntals com és Madrid, que la temporada que ve disposarà de 7 equips al cim del futbol espanyol (4+3).
Els tres descensos d’equips catalans són casos ben diferents. El Reus, per la seva situació econòmica i els impagaments als jugadors, va deixar de competir el passat gener. Al Nàstic li ha mancat estabilitat a l’àrea esportiva durant aquestes últimes temporades, tot i gaudir d’una situació econòmica immillorable. Finalment al Girona li ha passat factura l’alt nivell i l’exigència de Primera Divisió, encara que ha disposat d’una plantilla competitiva amb jugadors de la talla de Stuani i Portu.
En només un any, el futbol de casa nostra ha perdut un pes important dins el futbol estatal. Aquest estatus caldrà recuperar-lo la temporada vinent. Nàstic i Girona poden liderar aquest procés aconseguint els seus ascensos respectius, ja que estan dissenyant uns projectes llaminers i engrescadors que properament els poden portar a l’èxit.
Els gironins, d’una banda, amb l’alt pressupost amb el qual comptaran, podran formar una plantilla plenament competitiva per a la categoria de plata, i Pablo Maffeo (fitxatge del Girona anunciat aquesta setmana), és la primera pedra del nou projecte. El Nàstic de Tarragona, per l’altra, també disposarà d’un dels pressupostos més alts de Segona B, i la nova direcció esportiva ja treballa per dissenyar un equip gairebé nou que torni a il·lusionar una afició que acumula anys de patiment.
És evident que caldrà paciència i confiança en els diversos projectes esportius per tal de recuperar un estatus que, per talent i estructura, a Catalunya li pertoca tenir. El camí tindrà molts obstacles, i és que pujar a una categoria superior és extremadament difícil, però a curt termini ha de ser l’objectiu de Girona, Nàstic i la resta d’equips catalans.
