Benvolguts Sres. i Srs.,
Els escric en referència a l’article sobre Espanya d’Andres Wysling al Neue Zürcher Zeitung de 19.06.19. No és gens estrany que el Sr. Wysling hagi escrit un article tan impossible, amb manta tergiversacions periodístiques, si hom llegeix les fonts d’on ho ha tret (són La Vanguardia, El País, El Periódico, Infolibre). Tots ells són mitjans que defensen el punt de vista de Madrid contra Catalunya, cent per cent sense reserves. Una resposta adequada seria massa llarga. Per això només un parell de comentaris sobre els punts principals.
Com a mostra del progrés espanyol, cita el Sr. Wysling els trens d’alta velocitat. Però també hauria hagut d’explicar que el govern espanyol bloqueja la molt necessària via ràpida per a transport de mercaderies al llarg de la costa des de Múrcia fins a la frontera francesa, mentre que molts dels trens d’alta velocitat construïts a l’Espanya central no són rendibles i els trens hi circulen gairebé buits.
L’autor repeteix la falsa tesi de què “els separatistes han donat motius per al creixement de les forces conservadores” a causa “del referèndum il·legal”. Primer: la cosa és al revés. Van ser les vexacions fetes per l’ultranacionalisme espanyol les que van donar impuls a l’independentisme. La destrucció de l’Estatut d’autonomia del 2006 va ser la gota que va fer vessar el vas i que va donar al moviment el seu creixement meteòric. M’agradaria saber per què diu el Sr. Wysling que aquell estatut era “inservible”. Va ser ratificat pels parlaments català i espanyol, va ser firmat pel rei i va entrar en vigor. Si hagués estat tan “inservible” no hauria superat aquestes etapes.
Segon: el referèndum no era il·legal, encara que el (lamentablement parcial) Tribunal Constitucional espanyol ho sentenciés així, ignorant conscientment els articles 10.2 i 96 de la Constitució. Per què el referèndum era legal ho poden llegir aquí, explicat per professor Schoenberger. Si Espanya pensava diferent ho hauria d’haver aclarit amb la ONU abans d’armar tot el rebombori.
Per això és absurd que l’autor repeteixi els arguments de l’ultranacionalisme espanyol (d’esquerres i de dretes) que “prescindint de totes les regles democràtiques i de l’estat de dret” es posava la constitució en perill i que “aquesta maniobra no tenia res a veure amb democràcia”. Com pot ser que un referèndum “no tingui res a veure amb democràcia” si precisament n’és un dels instruments principals?
I el 1r d’octubre del 2017 no va haver-hi una “pseudo-votació”. Va votar més de la meitat dels electors amb dret a vot. Gairebé 3 milions. D’aquests només en van poder ser recomptats uns 2,1 milions, perquè la policia va confiscar les urnes amb la resta. I això sí que no tenia res a veure amb democràcia.
També és una llegenda que la meitat de la població de Catalunya sigui contrària a la independència. Les enquestes més serioses en donen una altra imatge: 48 % a favor, 32 % en contra i 20 % d’indiferents que s’hi abstindrien. Així doncs, 48 % dels catalans votarien per la independència mentre que només va ser un 38 % dels britànics que va votar pel Brèxit. Per què ha de ser la primera xifra “insuficient” si la segona va ser acceptada per tothom?
I si el president Torra va parlar de la “via eslovena” es referia a la decisió unilateral dels eslovens, amb gran majoria, de proclamar la independència. Si després hi va haver guerra va ser perquè Sèrbia, en lloc d’acceptar negociacions, va posar en marxa els tancs. Els eslovens desitjaven tan poc una guerra com ara els catalans. Que la política i els mitjans espanyols tergiversin les paraules de Torra no va ser cap sorpresa. Que el seu autor ho repeteixi, només és ignorància.
Atentament,
Pere Grau
