Una pregunta que sovint m’assalta la ment és la següent: què pensaria del meu entorn si fos un gos? Dit d’una altra manera i posa’t en context, què pensa un animal quan passeja pels carrers d’una ciutat? No pensa res. No es qüestiona les rotondes, els passos de zebra, els semàfors, no es qüestiona perquè hi ha edificis tan alts que tapen la llum del sol i d’altres enfonsats a sota terra. Simplement ho accepta. No té la capacitat d’entendre que en un altre moment en la història, el que està observant no tenia la forma que té actualment. Doncs aquesta condició l’experimentem els humans quan vivim en societat.
En el començament de la pel·lícula d’Origen, Cobb, protagonitzat per Leonardo DiCaprio, diu: “quin és el paràsit més resistent? Un bacteris? Un virus? Un cuc intestinal? Una idea. Resistent, molt contagiosa. Un cop una idea s’ha apoderat del cervell és quasi impossible erradicar-la”. Més endavant, ell mateix confessa: “em vaig endinsar en els racons de la seva ment, i vaig trobar aquell lloc secret. Vaig entrar, i introduí una idea. Una simple i minúscula idea que ho canviaria tot.”
Aquesta referència serveix per entendre que tot el que observem al nostre voltant existeix perquè algú va decidir-ho així en el seu moment. El calendari gregorià, el cristianisme, els diners, la propietat privada, les dretes i les esquerres, les fronteres, els protocols, els drets del ciutadà, la reialesa… Però quantes vegades ens preguntem el perquè de la seva existència? Quantes vegades som capaços de tenir la perspectiva necessària per qüestionar-nos el que ens envolta? I és que aquest és el veritable problema: el pensament categòric. Tractem les coses del nostre entorn com si fossin sòlides, absolutes, inamovibles. Funcionem com el gos que passeja per la ciutat i no es pregunta perquè aquell carrer obliga girar a la dreta i el següent a l’esquerra. Com he dit abans, ho acceptem. I mica en mica, aquesta suma d’idees forja la cultura.
Tothom estarà d’acord amb mi que més enllà d’alguns directius de màrqueting, la idea de que els supermercats tinguin una estructura lineal enlloc de circular és poc rellevant. Però no totes les idees que introdueix algú són d’aquest parer. Per exemple, al 1933 es començà a introduir a Alemanya la idea que els jueus eren l’enemic, prèviament al 12 d’octubre del 1492 es va introduir la idea a Espanya que s’havia de “conquistar” Amèrica, i a partir del 1947 que l’home havia d’anar a la lluna. Aquestes idees van canviar el transcurs de la història per sempre, i ja res tornarà a ser igual després d’aquests esdeveniments. Però cal tenir present que totes provenen del mateix punt de partida, del cervell d’algú.
Així doncs, un exercici que podem fer sovint és tenir consciència que la majoria de coses que ens rodegen són líquides i modelables, que no estan imposades per ninguna força divina ni mereixen tenir una autoritat per sobre la resta. Si estan presents és perquè algú ho va determinar així, i pel mateix fet poden ser enderrocades. Com sàviament diu Eckhart Tolle, totes les estructures són inestables. Evitem ser el gos que passeja pels carrers!
