El govern dels bords.
Certament són bords. Aquest és el principal problema. Són bords entre ells i amb la resta. I no et pots fiar mai d’un bord. Diuen una cosa i fan la contraria. Els ensenyes l’esquena i passa a ser un gruyere. No donen valor a la paraula. No tenen sentit del ridícul ni de la justa proporció. Se’ls en fot l’engany. Mai van de cara. És impossible posar-s’hi d’acord. Avui blanc, demà negre i l’altre el que convingui. Mentre pacten ja estan pensant en incomplir. Amenaçen però són uns grans covards. No et poden mirar als ulls. No tenen ni consciència, ni vergonya ni dignitat però els atormenta que hi hagi algú diferent. Els recorda la seva pròpia misèria. Viuen entre tenebres i voldrien enfosquir-ho tot. Aburrits i amargats. Es moren d’enveja, alimentada pels seus complexos i fustracions. Són mala gent, malos, malos de verdad. Els seus principals arguments són la calumnia, la injuria i la coacció. Tot gira al voltant del seu jo. Tenen un ego patètic i grotesc. El país, que el bombin. Necessiten el conflicte. L’enemic interior i exterior. Compren voluntats i premien adhesions, tant professionals, empresarials com mediàtiques.Tenen xiriguitos amb totes les especialitats. No perdonen disidències. Les liquiden amb sang freda i crueltat, igual que el sindicat del crim organitzat; en versió política. Necessiten que els adulin. Rebregar-se col.lectivament en el fang. Viuen una gran mentida i ens la volen fer creure a tots. Són ells.
I estan entre nosaltres.
Us imagineu si ens arribessin a manar ?
