Com és propi en una tarda de primavera, estic veient passar núvols de formes molt variades que donen lloc a estimular la imaginació. Van de ponent a llevant. Potser venen de Madrid on, segons sembla, se sent soroll de sabres. Hi ha gent espantada. Corren moltes boles, però el pitjor és que les fan córrer gent d’extrema dreta per escalfar l’ambient.
Aprofiten el descontentament entre els uniformats perquè els van treure de les rodes de premsa del gobierno. Tant satisfets com estaven ells lluint les seves condecoracions, que han estat la riallada, no tan sols dels espanyols normals, sinó de part de l’estranger. Per això els van haver de retirar i fer-hi sortir gent de paisà com la ministra de Defensa, el d’Interior o el nostre veí de la Roca, el mai prou ben ponderat ministre de Sanitat, Illa, ben isolat com a tal i que sembla és l’informador de la delegada del gobierno a Catalunya, la Sra. Cunillera, que no s’assabenta de res. Per les seves paraules la coneixereu…
Els núvols, preciosos per altra banda, porten amagats rumors de cop d’estat. No home, no! Estant a la Unió Europea això és impossible. Impossible? A Polònia, Hongria, etc., la dreta ja fa temps que va donar el cop d’estat i segueixen a la UE. Aquí ja no sortiran uniformats, no cal. Els de paisà, els de Vox, van molt ben clenxinats amb gomina, però porten la pistola a la funda. I, els “poders fàctics”? Hombre! Si seria la mejor solución para la crisis del coronavirus i todo lo demàs…
Per què el PSOE, per boca del propi Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, diuen que augmentaran el pressupost de Defensa? A qui tenen por? Que se mueran los feos! Nosotros queremos armamento del bueno, última generación! Tant se’ls en fa que amb la barbaritat que es gasta en armament n’hi hauria prou per solucionar d’una vegada per sempre el dèficit sanitari, l’educatiu, el cultural, les infraestructures de segons a on, etc., etc.
El gobierno del PSOE està portant molt bé la recentralització, però fatal la gestió de la crisi sanitària. Tot i això, l’extrema dreta, sempre a l’aguait, vol aprofitar aquesta macabre oportunitat per traure las izquierdas del poder. Nosaltres, els catalans, ja podem fer propostes rigoroses i ben intencionades que el gobierno, encara que teòricament sigui d’esquerres, “escolta, se’n fot i fa el que li dona la gana”. Copia, però copia malament. I, el més fotut del cas, és que hem de considerar el gobierno de “izquierdas” com un mal menor, però, en qualsevol cas, un mal. El procés català ha d’esperar i esperarà, perquè el primer és la salut; però els sentiments i les ganes s’estan carregant per quan “això” s’acabi. Amb sabres o sense… Els núvols van passant.
