Comença el que uns en diuen el judici del segle, d’altres el judici de la vergonya, d’altres el judici contra els que es van saltar la llei.
Hi ha moltes interpretacions i sobretot moltes opinions al respecte. El que tothom té clar, inclús abans de començar el judici, és que, per desgràcia, a tots els dirigents independentistes els caurà una condemna molt severa. Una condemna que serà un avís a navegants per a qui, segons la injustícia espanyola, es vulgui tornar a saltar la llei i la constitució.
És intolerable que abans de començar un judici tota l’opinió pública ja doni per feta la sentència, potser perquè la justícia de l’Estat espanyol és molt previsible o inclús manipulable.
Per la seva banda, els acusats volen que aquest judici sigui la finestra al món per assenyalar un estat caigut, dictatorial i tercermundista com l’Estat espanyol.
Tots els presos i preses estan amb moltes ganes de començar el judici per desemmascarar la repressió del govern de Rajoy i la inactivitat del govern Sánchez.
La defensa, molt ben preparada, defensarà el que sabem tots i totes que ens sentim demòcrates i republicans: que els acusats no van fer absolutament res, ni cap delicte, ni cap rebel·lió, ni cap sedició.
Els presos i preses polítiques seran els encarregats d’acusar l’Estat d’aplicar un article repressor com el 155 sense cap motiu, només quan van veure perillar la seva unitat i van contestar amb porres i usurpant les institucions catalanes.
Alguns diuen que la repercussió d’aquest judici, amb tot el que comporta, sent amb dirigents mundialment coneguts i sent televisat, tindrà una repercussió semblant a la que va tenir el judici a l’exjugador de futbol americà OJ Simpson, acusat de l’assassinat de la seva exdona i la seva parella. La diferència? Que ell era culpable i va quedar en llibertat (malgrat que després va ingressar a presó per altres delictes i casualitats de la vida, va quedar en llibertat l’1 d’octubre de 2017) mentre que els presos i preses polítiques només són culpables de fer que el poble votés a les urnes, com qualsevol país democràtic.
Sí, tots i totes sabem que la sentència ja està feta. Que els cauran moltíssims anys. Però hem de seguir denunciant aquest Estat repressor, com he dit abans amb aires dictatorials. I qui millor per fer-ho que els que estan patint la repressió més a prop que ningú.
Conjurem-nos, denunciem i, quan s’acabi el judici i tinguem la sentència de la vergonya, fem alguna cosa. I amb fer alguna cosa no em refereixo a sortir amb un llaç groc al carrer. Nosaltres també haurem de donar un avís a navegants.
Oriol, Quim, Carme, Dolors, Raül, Josep, Jordi T, Jordi S, Jordi C i tots els encausats i encausades: estem amb tots i totes vosaltres.
