Divendres sopem al Kru però abans fem una visita al Tickets, la prèvia. Poder menjar així, anat aquí i allà en un sol àpat, amb el curt desplaçament que comporta moure’s per tots els restaurants del Paral·lel que l’Albert Adrià i els seus socis germans Iglesias han construït, és tan còmode com brillant. La ruta ideal és: Bodega 1900, Tickets i Kru—encara que el Kru no formi part directament dels 5.0 dels Adrià—; tot i que hi ha el risc de quedar atrapat per les millors tapes del món i no passar del Tickets. És per això que està bé tenir un lloc a la barra que et permeti fer un parell o tres de propostes i encabat marxar. El Tickets és el millor restaurant del món si descomptem els conceptes com el Pakta o el 41º, que són mètodes de recorregut molt més llarg i que ocupen tota la nit a banda de tenir un preu menys assolible. El concepte de menú degustació ha mort atropellat pel Tickets. Fins i tot el 41º, que és dels millors restaurants del món es traspassarà amb un concepte diferent: snacks i còctels —semblant al que hi havia ara, encara que no del tot— i un estudi de cocteleria. A canvi, el Tickets s’ampliarà i podrà acollir encara més gent. Avui en dia hi ha 40 treballadors i un espai per 105 persones. De fet n’hi caben més, però 105 és el límit que es posa l’Albert per treballar sense perdre els estreps. Els Adrià han revolucionat la cuina de tal manera que allò que fins aleshores era el més encertat de fer: un menú degustació llarguíssim per poder assolir tota la profunditat del restaurant —el tipus de cuina que oferia El Bulli—, avui en dia perd interès —i accés econòmic— i triomfa el concepte de petites tapes sense recorregut obligatori. Tenir a l’abast aquestes joies i que es puguin tastar en un sol àpat com qui va pel mercat provant d’aquí i d’allà és increïble. Ara falta per veure com serà el mexicà que té pendent obrir d’aquí no gaires mesos i que es dividirà en dues propostes: una taqueria, que segurament s’anomenarà Niño viejo, i un mexicà més seriós que em sembla que tindrà el nom d’una mala herba mexicana: Hojasanta. Sigui com sigui no podem deixar d’admirar la forma que té, en aquest cas l’Albert, d’interpretar la cuina i portar-la pels camins més interessants i exactes. El menú degustació ja no té importància i ara el que compta és poder tastar totes les coses que aquest geni és capaç de crear. Jo he estat un gran defensor del menú degustació i de fet si el restaurant al que vas en contempla l’opció segurament serà una bona tria, però el fet és que l’Albert ens ha tornat a descobrir una nova manera de menjar, molt més divertida, alegre i sense control. Passejar-se pel Paral·lel i trobar en un espai reduït totes les coses que un home és capaç d’inventar.
