Segurament, haureu sentit parlar del llevat vermell d’arròs i sabreu d’algú, si no vosaltres mateixos, que el fa servir. És la típica recepta de boca-orella.
De què parlem? El llevat vermell d’arròs és un fong de nom Monascus purpureus, de color porpra, que apareix com a floridura en alguns aliments. És conegut de molt antic i emprat tant en la indústria alimentosa i cosmètica com en la medicina tradicional asiàtica.
A la nostra societat s’ha popularitzat com un complement alimentós que serveix per reduir el colesterol, concretament l’LDL-colesterol. La pregunta és si funciona? La resposta és que en casos lleus sí.
Per què funciona? La resposta és senzilla, de vegades amagada. Uns metabòlits secundaris de la fermentació de l’arròs per aquest llevat són les monacolines. En aquesta fermentació, entre altres substàncies, es produeixen les monacolines K, J, L, M, i X. La monacolina K és la monacolina majoritària. Altres fongs, com l’Aspergillus terreus, també produeixen monacolines. Mitjançant enginyeria genètica es modifiquen alguns microorganismes per produir industrialment les monacolines desitjades.
El que de vegades no se sap és que la monacolina K es coneix amb els noms de lovastatina, mevinolina, i mevacor. En realitat són uns policètids que genèricament es denominen estatines o inhibidors de l’HMG-CoA-reductasa.
Estatines comercials tenim les que produeixen els microorganismes, les que se sintetitzen a partir de substàncies produïdes pels microorganismes, i les que se sintetitzen a partir d’altres substàncies.
El fàrmac lovastatina es ven en el mercat català tant com a genèric de diverses indústries farmacèutiques, com no genèric, el Colesvir. En ambdós casos les formulacions són 20 mg i 40 mg. Per reduir entre un 10% i un 20% l’LDL-colesterol es recomanen 10 mg de lovastatina.
Així doncs, quan es pren llevat vermell d’arròs s’està prenent una estatina, la lovastatina.
Així doncs, les estatines són un medicament i només es poden vendre a les farmàcies. Com és que el llevat vermell d’arròs, que conté lovastatina es pot vendre sense problemes fora de les farmàcies?
Fa anys que el tema es va tractar per l’EFSA (European Food Safety Autorithy). El 2011 deia que per tal que el llevat vermell d’arròs produís algun efecte calia que contingués 10 mg de monacolina K.
El 2018 el “Panel on Food Additives and Nutrient Sources added to Food” va concloure que “Sobre la base de la informació disponible i de diverses incerteses assenyalades en aquest informe, el grup de treball que l’ha elaborat no va poder identificar una ingesta dietètica de monacolines de llevat vermell d’arròs que no generi preocupació sobre els seus efectes nocius per a la salut, de la població en general o, si escau, per a subgrups vulnerables de la població.” La realitat és que van indicar que 3 mg ja ocasionaven en algunes persones efectes secundaris.
Va ser el 2022 que, respecte a la venda del llevat vermell d’arròs com a complement alimentós, la Comissió Europea va sancionar: “La porció individual del producte per al consum diari ha de proporcionar menys de 3 mg de monacolines d’arròs de llevat vermell.”
Va dictaminar que l’etiqueta ha d’indicar el nombre de porcions individuals del producte per al consum màxim diari i una advertència de no arribar a consumir una quantitat diària de 3 mg de monacolines d’arròs de llevat vermell o més, i el contingut de monacolines per porció del producte.
També ha d’incloure les advertències següents: “No han de ser consumits per dones embarassades o lactants, nens menors de 18 anys i adults majors de 70 anys”; “Demaneu consell a un metge sobre el consum d’aquest producte si teniu algun problema de salut”; “No s’ha de consumir si està prenent medicaments per reduir el colesterol”; “No s’ha de consumir si ja estàs consumint altres productes que contenen arròs de llevat vermell”.
Per altra banda, als prospectes dels medicaments que contenen estatines avisen que cal sempre controlar les transaminases (problemes hepàtics) i que hi ha risc de miàlgia i miopatia. Normalment, es reconeixen per sensibilitat, feblesa i rampes musculars.
Les raons de tots aquests efectes secundaris sobre la salut són senzilles d’explicar. Les estatines inhibeixen un enzim que es diu HMG-CoA reductasa que el que fa és convertir HMG-CoA en mevalonat, precursor del colesterol. Amb això talla la ruta de producció de colesterol. Tanmateix, també bloqueja la ruta de síntesi de la ubiquinona, el coenzim Q10, necessari per a la cadena respiratòria i l’eliminació d’espècies d’oxigen reactiu (ROS), la qual cosa comporta cansament, dolors i afebliment muscular. Les estatines també inhibeixen la biosíntesi de proteïnes que contenen seleni, una de les quals és la glutatió peroxidasa que serveix per suprimir l’estrès oxidatiu.
Les estatines també frenen la transformació del teixit adipós blanc en teixit adipós marró, l’embruniment del teixit adipós. La inhibició del procés porta a una reducció de la despesa energètica i a una intolerància a la glucosa. Així mateix, interfereixen en la síntesi d’una substància que es diu dolicol. El dèficit de dolicol afecta l’estructura de les membranes cel·lulars. Un del efectes més coneguts d’aquest dèficit és l’alteració d’alguns sistemes de senyalització cel·lular i de la reacció que transforma la vitamina K3 en K2. Això fa que la necessitat d’una aportació externa de vitamina K2 s’incrementi. Sense vitamina K2, entre altres coses, es calcifiquen les artèries.
Sobre tots aquests temes ja he escrit en altres articles (Les estatines i la vitamina K, Colesterol: aparteu les criatures, Els triglicèrids viatgers (II) i Torpedes contra el colesterol (III)).
Totes aquestes coses passen a l’organisme sempre que es prenen estatines, amb més o menys intensitat segons la dosi, tant si es manifesten efectes secundaris com no. Si us veieu condemnats a prendre estatines, no oblideu de comprar-vos una bona dosi de coenzim Q10 i una altra de vitamina K2. Evitareu alguns problemes.
Tornant al llevat vermell d’arròs. Es tracta d’un producte amb una dosi baixa d’estatines. Per complir la llei, la majoria porten 2,95 mg de lovastatina o monacolina K. Si amb això es troba millora, voldrà dir que la recepta d’estatines, normalment 20 mg, és una barbaritat.
També, la curiosa idea que les estatines de llevat vermell d’arròs són “naturals” no té sentit. De fet, la lovastatina sempre es produeix de fongs o altres microorganismes modificats genèticament. Al final estem parlant exactament de la mateixa molècula amb els mateixos efectes. Moltes persones senten la paraula natural i es queden més tranquils. Sigui de l’origen que sigui, són les mateixes molècules, els mateixos productes químics. La majoria dels verins són totalment naturals.
El meu consell és que si esteu amb problemes de colesterol, mireu si mitjançant la dieta i l’exercici podeu millorar la situació. Tret d’una hipercolesterolèmia familiar, hereditària, la majoria de les vegades és possible. Això sí, comportarà algun sacrifici i canvi d’hàbits. Si no és així, parleu amb el metge sobre alternatives a les estatines. Un altre dia en parlaré.
