L’ESTANY:
Llogaret tranquil, compta amb 375 habitants i està a872 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Passejar pel claustre del seu antic monestir romànic, amb 72 capitells que són una meravella, dona pau i serenor. Cases de pedra amb petits jardins florits a l’estiu que li donen color i vida. L’església és una joia, amb la Mare de Déu a l’altar que t’ajuda, en el temple auster, recollit a mirar l’obra dels infatigables avantpassats. El poeta Felip Graugés era fill d’aquesta població. La carretera que condueix a Moià, entre grans plataners, travessa l’antic estany assecat que dona nom al poble.
MONISTROL DE CALDERS:
El poble té especial encant, amb el riu Calders on l’aigua baixa mansa i neden alguns anecs. Amb quasi 800 habitants i 447 metresd’alçada, està situat en un racó de món, dolç i tranquil, amb serrats i fonts que conformen un bonic paisatge entre boscos. La planta actual de l’església de St. Feliu és del segle XVIII. Poble tranquil, s’hi troba el repòs. És el poble on va anar a guarir-se, malalt, el futbolista Kubala.
SANT QUIRZE SAFAJA:
Amb uns 640 habitants i 630 metresd’altitud. Poble d’estiueig rodejat de boscos i xalets, amb un petit nucli de població. Església romànica dedicada a St. Quirze i Sta. Julita. Pensar en St. Quirze de Safaja és recordar al gran poeta Màrius Torres. Nascut a Lleida i mort de tuberculosi el 29 de desembre de 1942 en el sanatori de Puig D’Olena, prop d’aquest municipi. El llegat de Torres va lligat al poble on és enterrat i el suau vent que m’acompanya murmura les seves poesies.
SANTA MARIA D’OLÓ:
Terreny molt accidentat, drenat per les rieres Gavarressa i Oló. Els ravals de Rovirola i Sta. Eulàlia. Poble pintoresc amb el carrer principal empinat i coronat per l’església amb altar barroc de Sta. Maria d’Oló i St. Joan de 1646. Amb 800 habitants i una altitud de540 metresla naturalesa es mostra esplèndida. A la part baixa van construir a l’any 1963 una nova església moderna. L’Eix Transversal ha apropat el poble a nuclis com Manresa i Vic i és agradable passejar pels carrers silenciosos sense altre companyia que el cel estrellat que sembla emmirallar-se en les tranquil·les aigües dels rierols.
La nova comarca de el Moianès agrupa a deu pobles. Cada un és diferent però units ara per la germanor de sentir-se entesos. Una aspiració que principalment Moià esperava de fa anys. Finalment ha arribat l’hora i val la pena conèixer i visitar aquest raconet de Catalunya, tant valuós per la seva bellesa, la seva història i la seva gent.
