Hi han poblets mig amagats en el cor de Catalunya que tenen un tresor que molts ignoren. Aquest és el cas de l’Estany. El poble de l’Estany es troba situat a 870 m. d’alçada i és un raconet deliciós, amb cases de pedra, i estrets carrers, dalt d’un altiplà on antigament, d’aquí li ve el nom, hi havia un estany, avui dessecat. L¨Estany és un llogaret de la comarca natural del Moianès, adscrita administrativament al Bages.
El monestir i el claustre romànic de l’església de Sta. Maria de l’Estany és d’una bellesa i d’un encant que et deixen meravellat. És un recer de pau, de serenor, de calma. L’entrada a la població, venint de Moià, és troba emparada, a banda i banda, per una llarga filera de plàtans centenaris que et conviden a seguir el camí. A mesura que t’apropes al monestir romànic t’adones de la grandesa d’aquells homes que amb pocs medis feien aquestes meravelles.
L¨any 1.080 una petita comunitat de monjos de la regla de St. Agustí van fundar el monestir, que va créixer fins a bastir un conjunt arquitectònic perfecte. L’església restaurada amb la Mare de Déu d’alabastre d’un sol bloc, el claustre, les dependències dels monjos, actualment museu, és un plaer per la vista i per l’esperit.
Els 72 capitells de temes bíblics, animals, florístics, heràldics i de costums profanes semblen adormits en mig de la pau del monestir, des d’on un tros de cel rialler li dóna una bellesa incomparable. Cada petjada trenca un silenci que només és pertorbat pel cant dels ocells i el brunzit dels insectes. Adossats a la paret hi ha sarcòfags d’abats i nobles que fa segles dormen en la pau que es respira dins del claustre. A la part posterior de l’església, hi ha un jardinet on a la primavera esclaten les flors, inundant el paisatge i donant color als propers camps verds de cereals. Una visita recomanable en aquesta època de l’any. Una mostra destacada de l’art romànic català. A vegades no cal anar gaire lluny per gaudir de les belleses amagades del nostre país.
