A l’escola ens el presentaven com un heroi. Era L’any 1492 quan el món va fer-se més gran, més ample, amb horitzons desconeguts. Abans, del descobridor, se’n ressaltaven les virtuts (audàcia, coratge, perseverança). Ara per alguns només simbolitza un gran saqueig i per això proposen retirar el seu monument al Portal de la Pau de Barcelona. Però de monuments a Colom n’hi ha tant al vell com al nou continent: Berlin, Madrid, Sevilla, Buenos Aires,, Nova York, Huelva i més de 500 indrets més.
L’estàtua de Colom, per mi, és entranyable. La meva àvia materna tenia un fill que regentava una pastisseria al carrer Galileu, al barri de Sants, i cada setembre anàvem l’àvia, la meva cosina Anna Maria i el cosí Manel a passar uns dies amb ell, abans de que comencés l’escola.
L’àvia, que en el seu viatge de noces havia anat a Barcelona, ens portava als llocs que havia visitat amb l’avi, ja traspassat, i ens atansava a veure el monument a Colom, que ens impressionava, esvelt, amb el dit senyalant a l’horitzó.
Seguidament llogàvem una barqueta i anàvem fins el “rompeolas”. El barquer ens mirava estranyat, davant d’una àvia de cabell blanc i un monyo recollit a la nuca i tres criatures que es tiraven aigua i acaronaven amb la mà les onades que saltaven brutes.
L’àvia, de complexió petita, s’engrandia, altiva, i ens recordava els dies feliços que havia passat en el llunyà viatge de noces. De tornada al port, admiràvem el monument que és una icona de Barcelona. Després amb un fotògraf ambulant ens fèiem una fotografia, on ens veiem menuts davant d’aquella estàtua.
De les imatges engroguides pel temps han marxat tots menys jo, i me les miro com una relíquia, i no puc imaginar-me que un dia Colom fos sacrificat i portat a un magatzem d’objectes oblidats.
