Trepitjant terra nord-americana, avui dia trobem un continent en plena crisis. No financera, sinó social i institucional.
Les polítiques de Donald Trump des del principi del seu mandat han estat rodejades de polèmiques. Polítiques de dretes, republicanes, al més pur estil Bush, però encara pitjors, més dures i amb menys miraments.
Actualment la paràlisi de l’administració Trump té un motiu clar. La partida pressupostària per fer el mur amb la frontera de Mèxic, un dels cavalls de batalla en la campanya electoral republicana: 5.000 milions de dòlars per separar pares, mares, cosins, germans, amics… un nou “mur de Berlín” amb l’excusa que així s’aturarà o es tindrà més controlada la immigració il·legal.
Això ha fet que al Congrés i al Senat hi hagi una guerra oberta entre retractors i favorables de la mesura. Els demòcrates no estan disposats a donar els seus vots per aquesta mesura i els republicans no tenen majoria per tirar-la endavant.
Tot això ha provocat que uns 800.000 funcionaris hagin estat reassignats a llocs de principal servei, d’altres sense feina o d’altres a treballar sense cobrar.
Aquesta paràlisi afecta sectors tan importants com Seguretat Nacional, Transport, Interior o gestió de parcs nacionals.
Dit d’una altra manera, Donald Trump ha aturat l’administració i el país per fer un mur per separar, el mur ja considerat de la vergonya.
Mentrestant, milers d’immigrants intenten entrar al país a causa de la necessitat, de la pobresa, de les amenaces i extorsions de grups criminals…
Donald Trump mai entendrà que qui fuig del seu país no és per anar a robar, delinquir o matar, sinó per necessitat, per tenir una vida millor.
En les últimes setmanes ja hem vist com alguns moren en les fronteres, passant gana, fred, però l’empresari segueix assegut a la Casa Blanca, ben vestit, ben calent i ben alimentat.
S’ha d’aprofitar la majoria aconseguida pels demòcrates a la Cambra de Representats per tirar a terra tota política racista i reaccionària de Trump, contrarestar tota proposta demencial i preparar la campanya per a les properes eleccions. No ens podem permetre, i dic podem, que un ultradretà mani a la potència més gran del món.
Veurem com acaba això del mur. Crec que no tirarà endavant. Però si ho fa, estarem veient en ple 2019, la vergonya més gran del segle d’un país democràtic.
