Per Llorenç Prats
Molts analistes polítics i actors socials s’han pronunciat sobre la gravetat del pacte entre JXCAT i el PSOE a la Diputació de Barcelona. S’ha justificat dient que també ERC ha pactat amb partits del 155 en alguns ajuntaments o consells comarcals. Tanmateix, és obvi que no és el mateix si el pacte és per fer de crossa (com a la Diputació) o simplement per liderar (com a Sant Cugat del Vallès).
En el primer cas, es dona força al 155 (legitimitat contrària als interessos nacionals) i en el segon se l’assimila (integració positiva certament contradictòria). Són diferències cabdals que no poden quedar en el tinter, sobretot si és té en compte quin hauria d’ésser el fil conductor de qualsevol decisió coherent amb el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017.
Els catalans ens hem acostumat a una constant i permanent erosió dels nostres principis fundacionals com a poble. Tanmateix, sorprèn doblement, quan aquesta erosió ataca la base democràtica sobre la qual es vol defensar la independència de Catalunya. Si existeix un mandat clar i diàfan com el del “primer d’octubre” aquest és prioritari arreu on sigui, per com a mínim subordinar qualsevol decisió.
