En casos on múltiples actors tenen el mateix objectiu d’obtenir el benefici més gran possible, i aquest benefici s’obté en un mercat que segueix el principi d’oferta i demanda, sempre el benefici dels actors és veure maximitzat amb l’organització d’aquest. Aquesta mena d’organització es pot donar amb tres menes d’actors. Les empreses, els treballadors i els consumidors. Perquè un aconsegueixi un benefici l’altre sortirà perjudicat, generalment les empreses perjudiquen als treballadors, els treballadors als consumidors, i els consumidors a les empreses. Com podem veure, això crea una cadena on en el cas de cerca absoluta del benefici màxim per part de les tres menes d’actors, el beneficiat es converteix ràpidament en el perjudicat.
No obstant això, a la realitat, tot i que podem veure indicis de la reproducció d’aquest fenomen, aquest es veu limitat a causa de la falta d’organització de les empreses i en un grau més baix dels consumidors.
Les empreses, per una banda, són sotmeses per la Unió Europea i altres organismes a estrictes regulacions les quals limiten la seva capacitat organitzativa. Això es fa per incentivar la competició, i prioritzar el consumidor i treballador per sobre els beneficis empresarials.
Els consumidors generalment són capaços d’organitzar-se fins a cert punt per deixar de consumir o prioritzar certs productes a una escala bastant gran, tot i que en ser actors independents els quals no tenen molt en joc i dintre els seus beneficis i pèrdues relatives tenen encara una gran capacitat de decisió a escala individual, rarament tenen la necessitat d’organitzar-se en realitat, i quan ho fan sol ser amb objectius no econòmics. I mai és la totalitat dels consumidors. Un clar exemple d’això són les empreses que s’han vinculat a Israel durant la polèmica de Gaza, i com s’ha intentat exercir pressió no consumint els seus productes o serveis.
El cas més conegut d’organització entre actors econòmics és sens dubte el dels treballadors, és a dir els sindicats. Aquest mostra l’eficàcia del poder grupal organitzat pel benefici col·lectiu a llarg termini per sobre l’individual a curt termini. La possibilitat d’actuar com un sol actor no permet als actors dels quals depenen tinguin la possibilitat de perjudicar a certs membres del grup pel seu propi benefici. Aquesta eina, fins i tot en aquest cas el qual avui en dia molts donem per suposat, ha sigut, i encara és avui en dia relativament polèmic. Es temia que el poder dels sindicats perjudiqués les empreses i el mercat. De certa manera aquesta por és justificada, ja que és l’eina que s’ha utilitzat per negociar, la capacitat de causar pèrdues importants. Fins i tot avui en dia, les negociacions estan moderades per institucions governamentals que s’ocupen de limitar el poder destructiu de la part organitzada, en aquest cas dels sindicats.