El Fil d’Ariadna és un restaurant de Sabadell que s’ha instal·lat, o s’instal·là ja fa algun temps, on fins ara hi hagué el mític Canaletes, que per cert no ha tancat sinó que s’ha traslladat a un local més ampli i en una zona més alta de la ciutat.
El Fil, i permetin-me que n’escurci el nom, no és un restaurant nou però encara no és un restaurant arrelat a la ciutat i té els típics inconvenients dels inicis que tenen tots els restaurants, o gairebé. Que la gent no et conegui i que dubti encara si traspassar la porta que divideix el ja fred carrer –Al·leluia!- de les mans del cuiner, en aquest cas cuinera, Ariadna.
L’entrada és un passadís que d’una banda té el vidre que dóna l’exterior i de l’altra la barra, on, en ser exclusivament un restaurant i no tenir servei de bar -crec-, no sol haver-hi ningú. El menjador és ampli, la distància entre les taules és correcte i la decoració gens pesada. Em fastigueja aquest gust que s’ha anat difonent per tot arreu últimament per decorar els restaurants com si fossin perruqueries modernes i les perruqueries modernes com si fossin naus espacials. Tot allò amb un excés de modernitat, amb massa ganes de fer-ho recarregadament innovador, acabat sent una estafa i tard o d’hora tens una cuina que, com el seu mobiliari, intenta però no aconsegueix. Pretensions modernes, tan perjudicials. La cuina és al fons, amb la clàssica finestreta per on surten tots els plats i guaites com cuinera i ajudants treballen en alguna cosa encara que no puguis veure ben bé en què.
Val a dir, i trobo que és un error començar un article així, que encara no he tastat la seva carta, base fonamental d’un restaurant, però hi ha certs plats que donen una pista del que molt probablement hi pot haver. És, per tant, el menú el que em decanta a fer aquest article. Tot i això, i en la meva defensa, cal dir que no és la primera ni la segona ni la tercera ni la quarta ni fins i tot la vuitena vegada que provo el menú, tant el del migdia com el de nit i festius, i que per tant hi ha ja material suficient com per saber quin peu calcen.
Per anar de cara a barraca i per deixar-nos estar d’eufemismes i de donar tombs per acabar no dient res, diré que el menú de cap de setmana és el menú que trobo més encertat de la ciutat. No hi ha cap altre menú que et doni tant per tan poc. No hi ha cap altre lloc que tingui la intel·ligència que tenen aquestes plats, i la qualitat del producte, pels diners que finalment acabes pagant i que són similars i a vegades inferiors que en d’altres restaurants de Sabadell. Només per això val la pena reivindicar el Fil i fer-lo conèixer com sigui. Hi ha un deure, un compromís, amb aquells restaurants que fan la feina ben feta, molt millor que la competència i que encara no és justa la repercussió d’un lloc i l’altre.
L’enginy que hi ha en el menú de 20€ que l’Ariadna proposa, tant per les nits com pels dies festius, és un regal tenint en compte la dedicació que hi ha en els plats. He tastat menús de nit, menús de cap de setmana, que per 20€ feien un ridícul espantós, i que, per molt que s’hi esforcessin el resultat final era un bunyol sense sentit, sense fil conductor, plats sense moral, sense tensió, sense el toc final que et torna subtilesa i felicitat la cullerada, més enllà d’omplir-te la boca.
Aquí, i per un preu irrisori si parlem de cap de setmana, tens uns plats que saben de què parlen, que tenen un sentit i una qualitat, i, sobretot, una manera de manipular aquesta qualitat, saber què fer-ne. No és una cuina d’avantguarda però sí que és una cuina que s’escapa del menú clàssic, de la cuina tradicional catalana, per millorar-lo, però donar-li aquell toc que el diferencia de la resta i l’eleva una mica més amunt, un pèl més enllà d’on arriba tothom amb aquestes condicions.
No és fàcil fer un menú de nit, cal ajustar moltes coses perquè finalment surti rendible, cal ser molt hàbil i jugar amb els elements d’una manera gairebé matemàtica per tal de trobar un resultat satisfactori pel client i finalment per tu en allò que ofereixes. I si aquesta balança no és equilibrada tard o d’hora perdràs, per una banda o per l’altra. Aquí, em sembla que el tracte és molt just i que si t’ho mires des de fora, i ets sincer i tens prou capacitat com per analitzar les menges, arribaràs a la irrefutable conclusió que de cap manera et prenen el pèl i que és bona la inversió i fins i tot un xic arriscada per part seva.
És això el que m’hipnotitza del Fil, i m’hi fa tornar una vegada i una altra. Les ganes de fer-ho bé, la passió, la cura pel resultat final, el que reps a canvi, la tendresa de l’Ariadna en cada cosa que fa. L’altre dia vaig tastar un pop especialment bo, tendre com si fos les verdures que hi havia per acompanyar. Els plats de carn també estan molt ben treballats, mai estellosos, sempre amorosits. Les cremes que hi ha de vegades de primer o la pasta, suau, delicada.
Hem de venir molt més al Fil i deixar que ens prenguin el pèl molt menys. Hem d’acudir molt més als llocs que ens tracten amb respecte i deixar de banda els que ens insulten amb el seu menú fàcil, sense cap volada, de qualitat dubtosa i resultat final mediocre; d’encefalograma pla. Tenim el deure d’acudir als millors llocs per aprendre a construir i dignificar una ciutat amb la seva bona cuina. Estar al bàndol d’aquells que aposten per fer-ho bé i encabat se’n surten. Que tots els morts vivents de menús estafa vagin caient i que només quedin dempeus aquells que són capaços de convertir-te un menú de 20€ en un poema assegurat.
Carrer Sant Jaume 19, 08201 Sabadell
935 37 25 63
Preu menú nits i cap de setmana: 20€
