Entre el munt de ferralla que arrossegues,
destries la vida, mentre recomptes
sense llum ni miralls, arrenglerats,
els records que a les fosques ressegueixes.
L’escorça i els dies t’han salvat l’ànima,
i els brots de tendresa que el temps et guarda,
creixen tossuts sobre els camps d’encenalls,
entre vinyes de llautó, immarcescibles.
