Avui dia 2 de novembre se celebren eleccions als Estats Units. Es renova un terç de les càmeres, governadors i fins referèndums sobre els més diversos assumptes.
Un curiós sistema aquest d’ anar-se renovant de mica en mica, com per anar-se fent a la idea d’ assolir o perdre el poder.
Acabo de parlar amb el President Obama en persona, mirant-me de fit als ulls sense ni parpellejar i amb un to d’ amistat que no tenen molts dels qui pretenen ser-ho, m’ ha dit que compta amb mi.
L’ amic Barack -em diu amic- diu que les forces de la involució tenen tots el recursos que calguin per a fer-nos fora del poder. I ell i jo sabem que la única manera de combatre-ho és treballant fort en aquesta campanya.
Fa una setmana em presentà la seva esposa Michael, que tot i no tenir-me la confiança del seu marit, he descobert en la seva mirada que em te simpatia. Clar, essent tant lluny, encara sort de les noves tecnologies que permeten que ens veiem un cop per setmana, quan l’agenda li ho permet.
En Barack no sap que ja havia tingut una conversa amb la Michael fa un mes, quan em va dir si volia assistir a la festa d’ aniversari dels 50 anys d’ Obama. I es clar que sí, vaig respondre, clicant el requadre destinat per a l’ ocasió.
La nostra relació es va iniciar fa prop de dos mesos. Quan per raó de la meva activitat com a publicitari, feia una recerca sobre l’ estat de la qüestió en propaganda política. Em vaig donar d’alta a la pàgina d’ Obama i de llavors ença ens hem fet amics.
M’ ha anat explicant com es prepara per als grans projectes legislatius, m’ ha demanat que enviï una nota d’ agraiment a la presidenta de la Càmera pel seu suport a la votació de la llei de la sanitat. Tambè m’ ha explicat que entre amics els diners no son res , que siusplau li faci arribar cinc dòlars. M’ ha presentat companys seus, que ara també ho son meus i junts anem construint un projecte polític en un país que es troba a 9.000 quilometres de casa.
Aquesta setmana ha estat especialment intensa. Cada dia he rebut una consigna dels companys. M’ han enviat una llista de votants indecisos perquè els truqui i els hi digui els avantatges de votar en Barack. Fins m’han fet arribar l’ argumentari escrit, molt útil. Alguns d’aquest votants es diuen Sánchez i González, viuen a Califòrnia o la Florida.
La Natalie, una noia de l’organització, m’ ha demanat de connectar amb els meus amics del facebook i així explicar-li’s que jo estic amb els bons. La Natalie a més de guapa és intel·ligent i m’ ha facilitat fins i tot el text que he de dir. I així ho vaig fer.
L’endemà un col·laborador de la Natalie em va dir que cap dels meus amics del facebook ha confirmat que votarà Obama, que faci una mica més si es que vull ser ben considerant a l’organització. Concidireu amb mi que es veu d’ un tros lluny que aquest paio és un trepa, en fi sempre n’hi ha en aquests llocs. Ell no sap que ens parlem amb el President com amics.
Fa ben poca estona l’ Obama en persona m’ ha agraït els esforços i em recorda que demà seria bo que acompanyi a indecisos a votar i que no defalleixi, l’ amistat davant de tot. Que compta amb mi.
I penso amb els anys que fa que estic compromès amb la causa de Catalunya i que mai el President m’ha dit mirat-me als ulls que som amics i que tenim un destí comú.
Aquí les tanques de publicitat exterior fan batalles entre elles i els candidats a la presidència deixa’n anar el seus missatges al vent per a veure qui els recull.
Cal canviar d’ esquema en la propaganda electoral, cal passar de propaganda a una comunicació d’ amistat. Cal fer com Obama, una comunicació massiva personalitzada, emotiva, captivadora, participativa, compromesa i barata. I si ells no en saben, jo sí. I tinc una agència de publicitat.
Segons com vagin les eleccions a Catalunya, potser me’n aniré als Estat Units d’ Amèrica. Allà hi tinc un bon amic. Es diu Barack Obama. Hi parlo amb ell un cop per setmana.
