Sento que Rajoy diu que el nou 9N -la pseudoconsulta, vaja- és “profundament antidemocràtica”. També escolto l’Iceta vinculant plebiscitàries i nazisme. I aleshores em vénen al cap algunes idees…
Votar és sinònim de democràcia? Per norma general sí. És a dir, el binomi ‘votar+democràcia’ acostuma a anar junt. Així, allà on es vota hi acostuma a haver democràcia. Cert, hi ha algunes excepcions. Vegem-ne una: a Espanya, durant el franquisme es van fer diverses eleccions i votacions, però no eren democràtiques per la senzilla raó que no hi havia sufragi universal i que els partits polítics estaven prohibits. Vegem-ne una altra, aquesta recent: a Hong Kong –la Xina- un líder polític diu que sí a votar, però rebutja que els pobres ho puguin fer perquè això seria donar-los massa poder.
Més enllà d’excepcions, al món occidental votar és sinònim de democràcia. Votar és com es resolen les disputes públiques. Votar és la manera que té un col·lectiu per organitzar-se. En definitiva, votar és normal.
Un dels grans èxits del procés català ha estat l’encert que hem tingut a l’hora d’emmarcar-lo a nivell comunicatiu. Perquè ens entenguem: no hem creat un relat basat en la barretina i l’etnicisme, sinó fonamentat en un projecte de futur per construir un país millor. I qui pot oposar-se al fet que 7’5 milions de persones votin per decidir quin país volen construir? En l’entorn de les democràcies occidentals –on Catalunya està incrustada-, ningú. T’agradarà més o menys que Catalunya sigui independent, però et semblarà de calaix que ha de poder votar per decidir el seu futur. En el cas d’Escòcia, David Cameron ho va tenir ben clar. I també s’hi han referit diaris clau a l’hora de marcar l’opinió pública internacional, com el New York Times, Bloomberg o Los Angeles Times.
Identificar el procés català amb el ‘frame’ ‘votar és democràcia’ ha estat un èxit. Digues-li frame, digues-li marc, digues-li enquadrament o, simplement digues-li idea. En altres paraules, hem tingut la capacitat d’associar el procés català a allò que comparteixen les democràcies avançades: votar per decidir sobre allò que afecta a tota la comunitat.
Ho diré d’una altra manera: hem aconseguit vincular el procés català amb la democràcia i fer passar aquesta associació per la finestra del sentit comú. Hem convertit el procés sobiranista català en acceptable als ulls del món. No dic desitjable, però sí, com a mínim, acceptable. Seguint la teoria de la ‘finestra d’Overton’, allò que semblava impossible, ha esdevingut possible.
Ep! I no caiguem en la trampa dels que diuen que per decidir el futur de Catalunya haurien de votar tots els espanyols. Ens paren aquesta trampa perquè saben que, demogràficament parlant, Catalunya sempre estarà en minoria dins Espanya. Que potser a Escòcia van votar tots els anglesos? I al Quebec, tots els canadencs?
Un últim comentari en forma de pregunta: quina pot ser la conseqüència del rebuig frontal de l’Estat espanyol (PP+PSOE) al dret a decidir de Catalunya? Respondré plantejant una hipòtesi: és possible que si no deixen votar els catalans, s’acabi associant la independència amb la pròpia democràcia. Encara els haurem de donar les gràcies.
PD: la victòria comunicativa i també cognitiva del ‘votar és democràcia’ la devem a entitats com la Plataforma pel dret de decidir i Òmnium Cultural. La primera va situar el concepte ‘dret a decidir’ sobre la taula a partir del 2006 i, més recentment, la segona ha estat responsable de la campanya ‘Votar és normal en un país normal’.
