Gran part de la sociologia sosté que la memòria històrica dura una sola generació (el temps que separa una generació d’una altra). És a dir, oblidem molt de pressa. I en política encara més. No obstant això, haurà de passar més d’una generació per oblidar la nefasta i endogàmica gestió del PSOE/PSC dels últims anys. L’article 135 de la Constitució, el discurs reaccionari enfront del procés independentista català i el pacte per la inclusió de la cadena perpètua, així ho corroboren. L’autodenominada “esquerra oberta” va resultar ser tan oberta que va donar cabuda al pitjor que pot esdevenir en política: la traïció a una història, a unes sigles i a un poble sencer.
El futur pel PSOE i el PSC (teòricament dos partits diferents que voten junts al seu secretari general) és encara més negre que el seu present. De les seves crisis mai n’han sortit per l’esquerra. De les seves crisis, van sortir-ne oblidant-se del marxisme primer, del republicanisme després i de la dignitat i decència, finalment. Ara cavalquen en una amalgama neoliberal que volen transvestir de socialdemocràcia, que ja ningú creu. Veuen fugir a la seva militància, la bona o aquella que treballa i veu la política com el més bonic del seu temps lliure, i la dolenta o aquella que porta tota la vida en el partit i embruta la política amb xerrameques i traïcions palatines.
Van trair a tots aquells que van sacrificar la seva ideologia en els albors de la democràcia per votar-los i així ser majoria. I avui traeixen triant als seus líders sense entendre que els nous lideratges naixeran de la societat civil i dels moviments socials. Donen passos de gegant cap a la seva desaparició, almenys, com la força política coneguda fins ara (a Itàlia ja va desaparèixer el partit socialista). Avui segueixen sense reconèixer que vivim en un món on hi habiten molts móns. Avui neguen alguna cosa tan inherent a l’esquerra com el dret a l’autodeterminació dels pobles. Avui donen ales a una esquerra veritablement republicana que acull a la seva militància i quadres més vàlids i a una nova esquerra que naixerà del seu fracàs i que construirà una Catalunya independent. I és d’aquesta traïció, sorgirà una realitat molt bella. Sorgirà una societat lliure, en un país lliure.
