Pocs dies abans de la Diada Nacional de Catalunya i de la gran manifestació independentista de l’11 de Setembre, Quim Torra, col·laborador i amic d’El Matí, ha estat nomenat director de les noves instal·lacions museístiques del Born, el jaciment en que perviu la Barcelona del 1714.
Per Joan Safont
Acaba de ser nomenat director del futur museu del Born. Què suposa?
La direcció del Born Centre Cultural representa, sobretot, un repte apassionant, per l’envergadura de l’equipament cultural que és el Born i per un tema de calendari, que vol dir que en un any hem de ser capaços d’inaugurar-lo i, a més, inaugurar-lo fent-ho coincidir amb la commemoració del tricentenari del 1714. Això fa que hi hagi una certa pressió, com de compte enrere, que entomem encantats per l’apassionant aventura que suposa.
Quina impressió provoca veure les runes de la Barcelona de 1714?
Hi ha dos paraules, sobretot, que han de venir al cap: Emoció i èpica. L’emoció de trepitjar els carrers de 1714 i imaginar-te l’última càrrega de la cavalleria catalana del general Villarroel, que just passa pel mig del jaciment, al Bornet que era el que unia el que avui coneixem com el Passeig del Born, que era la Plaça Major de Barcelona, amb el que era el Pla d’un Llull, una plaça molt important enderrocada per fer-hi la Ciutadella. Allà cal imaginar-se, a quarts d’onze de l’11 de setembre de 1714, Villarroel encapçalant un atac desesperat que va ser un fracàs, contràriament al contraatac de Casanova que va tenir èxit. I amb un èxit important. Això, per nosaltres, té un simbolisme extrem: Un episodi cabdal de la nostra història i, per tant, molt emocionant i, alhora, èpic també en aquest sentit de pensar que una gran part de la sort del país, en els seus últims moments, es va viure allà. Dit això, a més, hi ha una altra visió del Born que és poder veure i palpar el que podia haver estat aquella ciutat del 1700, especialment aquell àmbit de la ciutat – estem al rovell de l’ou comercial de la ciutat de llavors – i alhora, la destrucció física que suposa carregar-se aquell barri per construir la Ciutadella. Per tant, hi ha aquesta doble vessant de llum i de foscor, de la Barcelona de 1700 i de la Barcelona destruïda.
En alguna banda ha dit que és la nostra “Zona Zero”…
Sí, jo li dono voltes a aquest concepte, amablement criticat per diversos oponents: Zona Zero com a lloc absolutament cèntric de la ciutat; Zona Zero com a zona de final d’un determinat país – comença un nou país després de 1714; I efectivament, Zona Zero com a lloc de destrucció importantíssima.
I zona de comerç i negocis, també…
Exacte. A més, insisteixo, llegint els llibres d’història ens centrem en les pèrdues immaterials: les llibertats, institucions, la llengua, etc.. En canvi, visitar el jaciment del Born suposa adonar-se de la destrucció física del que va suposar la repressió borbònica. S’ha de tenir en compte que gairebé el vint per cent de la ciutat de Barcelona queda destruït amb l’únic objectiu de construir una Ciutadella exclusivament per dominar la ciutat.
Una destrucció física de la qual no hem estat conscients fins a la descoberta de les restes del Born….
Evidentment se sabia que per construir la Ciutadella es va exigir la destrucció d’una part de la ciutat, però no s’havia vist. El gran què és que ho pots veure, ho pots tocar i ho podràs trepitjar. Aquest va ser un punt bàsic del projecte museogràfic dels meus predecessors i que comparteixo plenament: Havia de ser un requisit sine qua non que es pogués baixar al jaciment i poder passejar pel que era la ciutat del 1700.
Anant per aquí, què podrà trobar el visitant?
Ha de quedar molt clar que serà un centre que estarà obert absolutament per tothom durant tot el dia. Durant el dia estarà obert als quatre vents i és gratuït. És com un carrer o una plaça per la qual podràs anar del Passeig del Born a la Ciutadella, travessant el Born i tindràs una sèrie de punts d’informació que et proporcionaran una completa imatge del que és el Born. Ara, si vols aprofundir (i esperem que molta gent ho vulgui!) podràs accedir a l’exposició permanent on es recrearà la Barcelona del 1700, on s’exposaran 1.500 dels 3.000 objectes de l’època que s’han trobat en el jaciment i on també s’explicarà la Barcelona atacada l’any 1714, la Barcelona mutilada i reconstruïda. Tot això és l’exposició permanent que amb el tiquet et dóna dret a baixar al jaciment i fer uns circuïts que estaran delimitats i que amb el teu aparell mòbil o qualsevol altre mitjà d’àudio tindràs la informació, en determinats punts, sobre com es vivia a la Barcelona del 1700, aquella casa a quin comerciant pertanyia, què va passar a cada lloc, etc.
De cara a la commemoració del 1714, quina importància tindrà l’espai del Born?
Nosaltres diem que som l’epicentre del 2014, del tricentenari, per un tema físic. Que el centre s’inauguri en plena celebració del tres cents aniversari ja ens situa en un punt molt rellevant mediàticament i ens agrada que sigui així. També hi haurà molts d’altres centres d’interès en el que són els actes que els comissaris Toni Soler i Miquel Calçada estant pensant tan a Barcelona com a la resta del país. Però si que nosaltres volem jugar-hi un paper molt important. Fins al punt que vam decidir canviar la primera exposició que s’havia planificat fins ara – mercats i ciutats – per una dedicada al setge, justament perquè anàvem a aquesta celebració del tricentenari. Això ja marca molt clara el que serà el 2014 al Born Centre Cultural: Vol ser una exposició molt potent. Per primera vegada tenim un espai de 600 metres quadrats per explicar el setge de 1714 , també d’altres anteriors, però sobretot el de l’11 de Setembre de 1714, i en aquest espai èpic permetrem descobrir la història de vint assetjats. És a dir, barregem el fons de la gran batalla èpica amb la vida privada de vint ciutadans de Barcelona que van viure el setge.
Ara estem a punt d’un altre 11 de Setembre, encara no del 2014, però cridat a tenir una gran importància. Quina transcendència tindrà la manifestació?
Crec que tindrà un èxit rotund, la definitiva consagració de l’independentisme assolint victoriós el centre polític. Ho hem vist en els prolegòmens previs. Hi ha hagut històries absolutament “abracadabrants” d’alguns polítics que no s’ha sabut ben bé què feien però s’han vist obligats a canviar el discurs perquè s’adonaven que quedaven fora del tauler de joc. Hi haurà una plasmació claríssima d’una foto de país que ha canviat de manera definitiva i sense poder tornar enrere i això serà per mi la gran lliçó d’aquesta manifestació.
I el dia 12?
Els polítics hauran de llegir molt bé el que haurà passat en aquesta manifestació. Ja ho poden llegir només passejant-se per les ciutats i pobles de la ciutat, veient les estelades als carrers. I per tant, esperar que finalment endeguem el procés cap a la independència, que no vol dir que hagi de ser demà sinó que fixem el rumb d’una manera concreta cap aquest procés.
Internacionalment, els agents polítics i mediàtics, llegiran acuradament el que succeirà als carrers de Barcelona?
S’ha fet una bona tasca prèvia i, en la mesura que hi ha un gran desconeixement sobre el que és Catalunya -ningú ens coneix-, si tenim la sort que la manifestació sigui pacífica, massiva i democràtica pot ser una foto que ens serveixi moltíssim per explicar-nos, no a Espanya sinó al món.
300 anys després del 1714, sembla que estem a les portes de la independència….
Quan a mi em pregunten, bé ¿i aquells catalans perquè lluitaven? No saps ben bé perquè ho feien… Una barreja de moltes coses, però sobretot per preservar una personalitat catalana, molt més que per unes determinades llibertats o constitucions. Ells eren catalans i havien viscut d’una determinada manera. Ells sabien que el que estava en joc era això. Ara, a nosaltres, se’n dóna la oportunitat de tornar a ser allà, tornar a lluitar per preservar aquesta identitat catalana que ara sabem que sense un estat a favor no és viable. I, per tant, això lliga magníficament. Quan el senyor Carod Rovira va dir allò del 2014 – que tothom va rebre amb una certa hilaritat – resulta que la va encertar! La força de la data és molt potent. I a mesura que arribem al 2014 ens n’adonarem, ens arrossegarà un pes de la història que no havíem previst…
Els herois de 1714, descansaran, doncs
Per mi, llegit en clau contemporània, el record del 1714 hauria de ser una gran festa de la resistència. Hem resistit! Gairebé hauríem d’anar pel carrer i abraçar-nos. Hem resistit i els catalans encara hi som, amb tot el que ens ha passat a la nostra història, i això és el millor homenatge als herois i defensors de Catalunya.
