Som molts els que prenem algun tipus de suplement alimentós. Segurament tots coneixereu algú que pren una vitamina, un suplement mineral – com el calci, el ferro o el magnesi – o alguna càpsula amb greixos rics en omega-3.
Voldria fer notar que tots aquests suplements no són més que substàncies, micronutrients, que estan en els aliments i que el nostre organisme requereix per funcionar correctament. Podríem estar mancats per dèficits en l’alimentació o, senzillament, perquè a causa de l’edat prenem menys aliments i, per tant, menys micronutrients. Sempre que se’n faci un ús responsable, amb el degut assessorament, no comporten cap risc. En la majoria dels casos un benefici evident. Avui, per citar un exemple, ningú discuteix ja els problemes que pateixen moltes persones per estar mancats de vitamina D, refiar-se del sol no és suficient.
Completament diferent és quan es prenen substàncies que no són micronutrients. És una circumstància delicada. En posaré un exemple fàcil d’entendre. Tothom sap, més o menys, què són els corticoides. Les glàndules suprarenals en secreten, és el cortisol, una hormona. Segurament, si no a vosaltres mateixos, sabreu de persones a qui el metge els ha receptat corticoides, per a una inflamació, una al·lèrgia o dolor articular. La hidrocortisona és el més senzill. La hidrocortisona és el nom que donem al cortisol que se subministra com a medicament. No crec que a ningú se li acudiria suplementar-se amb l’hormona cortisol.
Les hormones només s’han de prendre amb recepta i sota estricte control mèdic. Els metges poden receptar corticoides, estrògens, testosterona o tiroxina. No són micronutrients, tot i que els aliments animals contenen petites quantitats, les hormones que sempre té la carn de l’animal. Suplementar-se amb la majoria de les hormones és un risc potencial.
Sorprenentment, s’ha fet un abús d’una hormona, la melatonina. És conegut que la melatonina és una hormona, antioxidant, que al cervell regula els cicles circadiaris. Tot i que no indueix la son, està lligada al cicle de vigília – son i se secreta per la glàndula pineal quan la retina deixa de rebre la llum solar, especialment la part blava de l’espectre.
Doncs bé, fa un temps es va posar de moda com un suplement que ajuda a dormir. Dubto de la seva eficàcia. El cas és que un estudi recentment publicat fa uns dies ens alertava sobre el risc del seu ús.
Una revisió preliminar de 5 anys d’historials mèdics de més de 130.000 adults amb insomni que havien utilitzat melatonina durant almenys un any va mostrar que tenien més probabilitats de ser diagnosticats amb insuficiència cardíaca, requerir hospitalització per la malaltia o morir per qualsevol causa.
No es coneix quina és la causa, però el que queda clar que aquests resultats preliminars són un crit d’alerta i posen en dubte la seguretat del seu ús sense control.
Jo soc un defensor de la necessitat de vigilar el contingut de micronutrients que ingerim cada dia i també de fer servir suplements quan aquesta quantitat és insuficient. Faig sovint un recordatori a les persones grans. Els dic que, en general, quan tenen vint anys mengen més que quan en tenen seixanta i, probablement, de manera més variada. La quantitat de micronutrients que es requereixen a una edat i l’altra és la mateixa. Si només es mengen els que conté la dieta diària, quan es redueix la quantitat de menjar, es prenen menys micronutrients. El resultat és que s’entra en situació de dèficit. A més, amb l’edat l’eficàcia de l’intestí per absorbir els micronutrients és menor. Per exemple, la majoria de les persones de més de cinquanta anys absorbeixen malament la vitamina B12 i cal vigilar que no hi hagi dèficit.
