Fer República és un concepte molt usat actualment, i moltes vegades sota aquest gran concepte queden amagats els grans valors i fites que això significa. La fita de la independència a Catalunya no és altra cosa que aquell instrument que ens ha de portar a tenir un país més just, més igual i molt més social. En definitiva, ens ha de portar a la República, una nova forma d’Estat. Un estat basat en allò que neix de la societat civil i que el seu manament solament és del poble i pel poble.
Fer República vol dir trencar amb una forma de fer d’un estat poc democràtic, gens transparent, beneficiari dels privilegis divins, sota les ordres de les grans oligarquies empresarials i econòmiques.
Fer República significa posar l’administració pública i judicial al servei de la ciutadania, que li resolgui als seus problemes, que s’adapti a les formes noves de la societat, on el servei públic ha de prestar el millor servei de qualitat als seus usuaris, que són els ciutadans.
Fer República és apoderar la ciutadania perquè aquesta participi activament i decideixi sense manies tot. Perquè preguntar, consultar la gent, no és un problema: és tot al contrari, és el gran valor de la democràcia.
I fer República, entre altres moltes coses que avui en deixo, significa ser i tenir una convicció determinada. I els que som socialistes de convicció ho sabem de bona font. Per a mi, republicanisme, socialisme i progressisme van units.
No concebo una república sense els valors socialistes, no concebo una república que no sigui d’esquerres. Com jo, molts catalans provenim del món socialista, d’aquell socialisme maragallista, de Reventós, que van tenir la valentia de distanciar-se del PSOE i configurar-se com el principal partit socialdemòcrata de Catalunya. Sabent que el municipalisme era essencial per reconstruir una Catalunya desigual, amb perifèries sense serveis. I van ser valents, i van ser capaços “d’asfaltar mig Catalunya, de dotar de pavellons, d’escoles, de parcs etc… tot el territori.“ Un socialisme innovador, integrador i, sobretot, catalanista.
Doncs bé: aquest socialisme republicà continua molt present en la Catalunya actual, no solament en els milers d’exmilitants del PSC, com és el meu cas; sinó en molts ciutadans de molts barris i ciutats del país. Els seus valors són els mateixos, però cal dir-los que aquests valors no els representen ja el PSC, sinó la nova Esquerra Republicana, l’esquerra de l’Oriol Junqueres, què també és l’esquerra de l’Ernest Maragall, del Rufián, de l’Elena, del Bueno, del Mohedano, de la Casamitjana, i de tants i tantes altres persones i amics, és a dir, si m’ho permeten, l’Esquerra Republicana i Socialista.
S’ha de dir ben alt, i sense manies. Per fer República ens necessitem tots els que volem fugir d’aquest estat antidemocràtic: els d’esquerres i els de dretes, els liberals i els anarquistes, i tots tenim la missió d’eixamplar per aquells àmbits que representem. Però per fer una República social i d’esquerres, el socialisme ha de ser ben present. No el socialisme del PSC-PSOE, sinó el socialisme de veritat, els que creiem que sense república no és possible avançar.
No desaprofitem aquesta oportunitat, i construïm aquesta República, i si pot ser d’esquerres, millor. I aquí els socialistes de convicció i republicans tenim una gran feina i responsabilitat. Sortim com ho hem fet sempre als carrers, places, bars de les nostres viles, i expliquem aquesta bona nova. Tenim una fita important el maig que ve a les municipals. Expliquem pam a pam que el socialisme és essencial per fer república.
