Nit
És de nit. Escrius massa, de nit.
Entre les teves ulleres mal graduades
i la poca llum del carrer et sembla
veure gegants enlloc de gats.
El temps que s´escola entre
el fum de les xemeneies
que a poc a poc ens ofeguen
mai no tornarà i demà al matí
seràs, com sempre,
l´home erràtic i inconstant
que mira darrere la finestra.
Més enllà del teu cos cada cop més gastat
i poruc, només pots recitar
alguns poemes d´Espriu;
ja no recordes els noms ni els camins.
El matí, cada matí, s´et clava als ulls
com una daga,
i et despertes en aquest inconcret
reducte;
el jardí de les flors més obertes
i perfumades
d´arbres alts i forts,
i d´aquella font on abans somniaves portar-hi
l´amor.
Pots dir-me tu
quina és l´esperança i quin és
el consol?
