El model d’infraestructures ferroviàries pel que està apostant el govern central és, com tothom ja sap, radial, però el que resulta singular de tot plegat, és l’objectiu final: enfonsar el projecte litoral del Corredor del Mediterrani en favor del ramal interior que passa per Madrid.
El ramal litoral del Corredor del Mediterrani, l’original, s’està construint saben que, en un futur, escanyarà el tràfic que hi passi.
El ramal interior que passa per Madrid disposa de doble línia, és a dir, anada i tornada, en ample ibèric i en ample internacional. En canvi, el Corredor del Mediterrani, en la seva major part, només disposa d’una línia a través de la qual hauran de passar mercaderies, rodalies, velocitat alta, ample ibèric i ample internacional, tot per la mateixa via! En molts kilòmetres, el CM disposa de via única, inclús hi ha zones on la línia no existeix, com la de Múrcia-Almería, la connexió projectada de la qual està pensada per ser de….via única!
El Govern espanyol, incomprensiblement, ha apostat per introduir el tercer fil, enlloc de doble plataforma (una per a mercaderies, i una altra per a viatgers), com en el ramal que passa per Madrid. El tercer fil és una solució cara, complexa i transitòria que crearà problemes de congestió, saturació, i finalment, decés per inoperància. Però ells ja ho saben.
Unes dades ràpides:
-El desviament entre dues vies amb tercer fil necessita una agulla triple que limita la velocitat. Els canvis d’agulla del tercer fil no estan homologats, ni hi ha empresa que els homologui ni garanteixi els seu funcionament al 100% (és per això, potser, que el funcionament del tram amb tercer fil es demora una any?…) Si no hi ha homologació, no hi ha trens…si no hi ha trens, no hi ha Corredor del Mediterrani.
-Una altra limitació és el major cost de manteniment de la línia amb tercer carril, fet que podria acabar repercutint en futurs cànons d’utilització, i per tant, la competitivitat de les empreses del litoral espanyol.
-Els dos amples de via amb tercer fil no tenen eix de simetria coincident, circumstància relacionada amb l’excés de gàlib horitzontal en túnels, és a dir, la separació amb la paret del túnel, requerint complexes actuacions de costos imprevisibles.
-El tercer fil s’està implantant en una, de les dues vies (costat mar, o costat muntanya, segons els trams) de manera que l’oclusió del tràfic serà descomunal.
La proposta raonable seria el canvi d’ample integral, des d’un principi, segregant en dos corredors independents el trànsit de mercaderies i el de viatgers, tots dos en ample internacional. Recordem que la façana marítima concentra el major eix econòmic i de població i alberga els ports marítims més importants de la Mediterrània.
Saben vostès que la major terminal de contenidors marítims es pensa construir a Ciudad Real, ciutat que es troba a 500 km de distància del mar, malgrat no existir demanda?
Saben vostès que a Ciudad Real es pensa construir una estació de mercaderies d’alta velocitat?
Saben vostès que Madrid, malgrat ser irrellevant respecte el tràfic de mercaderies amb Europa, torna a convertir-se en el melic de la xarxa de transports?
Saben que les partides de despesa dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2016 dedicades al Corredor del Mediterrani, només el 12% ha anat a parar al corredor litoral, el 61% s’ha dedicat al ramal Algeciras-Madrid, i el 27% a la implantació del tercer fil?
Sabent les enormes dificultats tècniques que genera i generarà el tercer fil, per què se segueix acceptant aquesta solució funcional, que ni és solució ni és funcional, tenint en compte que, al 2030 hauríem de tenir acabada la xarxa europea amb els estàndards europeus?
A parer nostre, aquest disseny obeeix a una estratègia política i partidista, més que no pas a una autèntica política d’infraestructures al servei de les persones i de l’economia productiva.
Si volen potenciar Madrid com a port d’Espanya i centre intermodal de distribució internacional, potser els resultaria més senzill traslladar la capital a la costa mediterrània, enlloc de realitzar inversions de dubtosa rentabilitat, eficiència i utilitat.
