Fa uns mesos aquest diari ja va fer un editorialadvertint que l’estat espanyol feia i faria servir tots els mitjans al seu abast per evitar el què cada dia sembla més irreversible: la independència de Catalunya i la constitució d’un estat propi. Les clavegueres de l’estat tenen amplia i continuada tradició en maniobres maldestres. Ara veuen que s’hi han d’aplicar més a fons. També hi ha qui emparant-se en la llibertat de premsa sempre ha preferit més les dutxes daurades que les dutxes escoceses. Qualsevol que destaqui i tingui opcions d’incidir en l’avanç cap a la independència és i serà objecte d’atac i difamació. Preparem-nos. Però la nostre resposta ha de ser sempre la mateixa: democràcia i joc net. Idees clares, moral de victòria, defensa conjunta i fortalesa mental. Aquesta és la nostra carta de presentació al món. Com més ens ataquin, més ridícul internacional faran. Però no hem de deixar que en plena campanya electoral ens marquin i condicionin des de fora l’autèntica i lliure voluntat dels catalans.
El debat de diumenge a TV3 va evidenciar l’existència de dos mons polítics ben diferents. Un format pel triangle català Mas, Junqueras i Herrera, que correspondria a un país normal, i l’altre pel triangle espanyol Navarro, Camacho i Ribera. Tots dos, triangles rectangles, amb un Mas sincer i institucional i un Junqueras didàctic i planer en els dos vèrtex en altura d’un mateix costat per on es mouran vots fins el dia de les eleccions. Per després veure’s forçats a una desitjable i lleial col·laboració futura. I un Herrera brillant, al vèrtex d’una desmemoriada, pel que fa al tripartit, i indefinida, pel que fa a l’estat propi, hipotenusa, amb vocació de substituir al PSC com a principal partit de l’oposició. I un triangle espanyol amb un trist Navarro, sense discurs ni credibilitat, també situat en el vèrtex d’una minsa hipotenusa que l’uneix a una frívola Camacho i un demagog Ribera, que xucla vots dels altres dos, situats en els vèrtex inferior i superior d’un mateix front.
Com a conclusió del debat, si sobreposem els dos triangles, malgrat el soroll extern i intern, ens continua sortint una estelada
