Us havia vist dansar al compàs atentament
amb passos elegants, acoblats , amorosos
el menjador no era un saló però el vostre pensament
omplia d’un calor acollidor, amb perfums olorosos.
Ella amb la faldilla que voltava graciosament,
el cos recte, la mà enllaçada amb la parella
que seguia pas a pas el moviment
d’un vals que els unia com indissoluble anella.
Ell amb l’espardenya, no era tarda de mudar-se,
les sabates a l’armari per millor ocasió
era un dia qualsevol per no sacrificar-se
i per sentir en la música una feliç unió.
Els plats apilotats sobre els fogons
oblidava ella que esperaven per rentar-se,
aquell ball l’omplia de nobles il·lusions
i tenia els amorosos braços on refugiar-se.
La parella àgil voltava per l’estança
no hi havia res que els portés la distracció
oblidant dolors, odis i enyorança
el ball era plaer, felicitat i fervor.
Han passat anys i veig a la parella
que encara dansen, ara lentament
els anys els han caigut i la seva estrella,
no brilla com abans dins de la seva ment.
I volten i volten sense enyorar el passat
el seu present és el vals que els emociona
no pensen que el cos està cansat
perquè la dolça música els acarona.
Tot és igual, res ha canviat en l’estança
només els anys que no perdonen
ells troben a la seva llar tota la bonança
i dels pas del temps no se n’adonen.
I quan la música s’apaga lentament
riuen i canten en feliç harmonia
no els preocupen els seus cabells d’argent
perquè per ells la vida és una simfonia.
