Dijous sopàrem al Kimbo. Bé, més ben dit sopàrem a casa menjar del Kimbo. Feia molt temps que no anava al Kimbo, i als restaurants en general, degut a un procés de dieta que no vull molestar-los explicant. I menys en aquesta secció que és una secció que va clarament contra qualsevol tipus de coses com aquestes, tan espantoses, que de vegades ens toca fer. El cas és que aní de nou al Kimbo i cometé dos grans errors. El primer fou demanar el menjar per emportat en comptes de menjar-me’l al mateix restaurant. Un restaurant és un restaurant i emportar-te’n els plats a casa és arrencar-li un tros d’ànima, deixar-lo coix d’una pota i no li podem fer coses com aquestes als nostres restaurants. D’acord que el Kimbo és el millor menjar per emportar de Sabadell, el millor sense cap mena de dubte ni discussió, però tot i així menjar-te’l a casa és sempre un error poden confiar els teus desitjos a aquesta casa. I no és pas una qüestió de comoditat de l’entorn, perquè el Kimbo és un restaurant molt per sota del seu nivell. És petit i la decoració és simple, és lleig, en definitiva. Per tant no és una qüestió estètica realitzar l’àpat in situ: és una qüestió de logística i efectivitat. A la carta del menjar per endur els plats queden limitats –molt encertadament- i només pots demanar els que tenen menys problemàtica alhora d’embolicar-los i els que patiran menys danys en el transport i la duració del mateix. Per tant, els plats més delicats, que solen ser els millors, no formen part d’aquesta carta. Els plats més sublims, com el tàrtar o el tataki, les vieires o els llagostins, queden exemptes i només els makis o algun pollastre, o fins i tot els yakisoba poden marxar cap a casa. És per tant un error demanar per emportar, perquè allò que provaràs no és el millor que tenen i tampoc està servit com Déu mana. El segon error és que, si algun plat no és exacte, com ahir passà amb el pollastre que era un poc greixós, no hi ha possibilitat de reclamació i de canvi.
El menjar per emportar, tot i ser del Kimbo, sempre és un error. El menjar per empotar és la segona divisió de la gastronomia i no podem pretendre menjar com en un restaurant a casa. Els restaurants són temples i cal visitar-los. Els restaurats són generadors de felicitat i la felicitat l’has d’anar a buscar i quedar-t’hi i assaborir-la i prendre-te-la com una cerimònia. És el petit preu que has de pagar per notar-la. Emprendre el camí. Quedar-t’hi. A casa no hi fem res quan tenim un restaurant disposat a fer-nos gaudir de la forma més exacta i acurada que els seus cuiners saben interpretar. Som amants de la cuina fantàstica dels restaurants i només la seva sèu pot oferir-nos el seu menjar fantàstic. Volem les estrelles i les hem d’anar a buscar. Volem brillar com elles i només arribant-hi podrem envoltar-nos de la seva aura perfecta i daurada. El viatge als estels és un deure, el preu que cal pagar i la deliciosa estona que passes imaginant què t’hi trobaràs.
93 727 06 31
