Què en podem dir dels viatges en el temps? Podem viatjar al futur? Ens poden venir a veure des del futur i explicar-nos com ens va a tots plegats? De moment el viatge al futur és l’únic viatge temporal que realitzem dia a dia a un ritme constant de vint-i-quatre hores diàries i sense haver de pagar res (per ara).
En el sentit unidireccional de la nostra línia del temps (passat – present – futur) la ciència-ficció ens ha donat multitud de solucions que acostumen a passar per estats d’hibernació amb ús de medicaments en la majoria de casos que ens permeten despertar del somni en una època futura.
Què ens trobaríem al futur? Sempre és curiós intentar imaginar-ho… de petit i, malgrat tenir sempre molta curiositat per aquests temes, m’era impossible arribar a imaginar fets, esdeveniments, avenços que tenim avui dia i eren impensables quan jo era menut. Sense anar molt lluny qualsevol dels nostres cotxes actuals supera i no té res a envejar a aquell mític Knight Rider de la meva adolescència que ens permetia imaginar que amb els nostres rellotges Casio digitals teníem la capacitat de fer-lo venir al crit de “KITT, te necesito”.
Per la carretera sempre podrem imaginar que anem amb el DeLorean d’en Michael J. Fox a la trilogia de Back to the Future i que això ens permet saltar en el temps a l’assolir una certa velocitat. Una velocitat que, per cert, i per errada en la traducció del velocímetre i no haver convertit les milles per hora en quilòmetres per hora, ens deien aquí que era de 140 km/ h (enteneu ara perquè hi ha radars? És per evitar que algú, per error en córrer per aquestes carreteres, pugui saltar en el temps i anar a parar al futur i no per afany econòmic, clar! Vetllen per nosaltres, pobres…)
Per cert, una milla són 1.6 quilòmetres, aproximadament així que la velocitat que marca el nostre viatge al futur, segons Michael J. Fox i el seu DeLorean, seria de 225 km/h (per tant ja poden anar reprogramant els radars i que no detectin a partir d’aquesta velocitat o hauran d’enviar les multes al futur i esperar una eternitat a cobrar-les!)
Tinc clar el que m’agradaria trobar en un futur com molts patriotes i el problema és, que per moments, si viatgés en el futur i segons quan hagués iniciat el viatge i on m’aturés creuria haver retornat al passat. Imagineu que després del pacte del Tinell el desembre de 2003 decideixo saltar en el temps i viatjar cap al futur per veure com hauran anat les coses i m’aturo al 2006, 2007, 2009… qualsevol dels anys que hem viscut des de llavors… ostres! creuria que el futur que plantejava Mad Max era cert, el caos absolut, l’inici de l’apocalipsi…
Em trobaria amb un Tribunal Constitucional digne de qualsevol part de Jurassic Park rifant-se el paper de Tiranosaure entre ells i amb tot l’afany d’engolir el nostre pobre Estatut gola avall i no deixar-ne ni rastre; em trobaria amb una Espanya cada cop més posada en el seu paper d’Imperi amb Darth Vader al front, intentant dirigir-ho tot, tenir-ho ben lligat (això em sona a un personatge de mal recordar, no?) i acabant amb qualsevol “rebel·lió” de la resistència contra l’unitat de l’”imperi”.
I em pregunto: On tenim els nostres Han Solo, Luke Skywalker i companyia? Està clar que, com a Star Wars, l’única possibilitat de supervivència acaba passant per dotar d’una autonomia real, d’ una independència a les “colònies” superant així l’estadi transitori d’un poder centralitzat i egocèntric. Que la Força ens acompanyi, siguem pacients com els cavallers Jedi i no ens deixem seduir pel costat obscur de la Força.
