Per a molts aquest títol no els dirà res; un presoner més en el camp d’extermini polonès. Fa pocs dies va morir a l’edat de 97 anys Jacques Stroumsa, anomenat el Violinista d´Auschwitz. La seva llarga vida és un exemple de com un home pot desafiar els contratemps, inclosa la mort.
Nascut a Salònica, fill d’un mestre i d’una modista, molt jovenet va demostrar el seu talent musical. Desprès d’estudiar enginyeria a Marsella i París, va tornar a Grècia per incorporar-se a una orquestra. Als 30 anys el van deportar a Auschwitz-Bikenau II en un dels trens de la mort en el que hi anaven 2.500 persones. 1.685 éssers humans van ser portats directament a la cambra de gas. Entre elles hi havia la seva dona, embarassada de 8 mesos, els seus pares i els seus sogres.
En el camp d’extermini hi havia orquestra i un oficial va demanar si entre els presoners algú tocava el violí. Jacques va oferir-se i va passar a formar part del conjunt musical.
El 20 de gener de 1945 van obligar-lo, amb cops i gossos bordant, i amb una temperatura de 20 graus sota cero, a entrar en uns vagons de tren oberts i plens de neu. El viatge va durar quatre dies i quatre nits fins a trobar-se a Mathausen.
La música va salvar-lo d’aquella bogeria. El violí amb les seves notes dolces li feia més suportable el sofriment, i moralment i mentalment l’ajudava a resistir dia rere dia.
Havia tocat magistralment el Concert en La Major de Mozart quan un S.S. va dir-li. “No paris de tocar” i va posar-li a la butxaca una cigarreta. Hi ha moments en que es barreja la crueltat, la sensibilitat i es mostra el valor relatiu de les coses.
El dia 10 de maig de 2005 amb motiu del 60è Aniversari de la fi de la II Guerra Mundial, Mónica Terribas l’entrevistà a TV3 i el mateix any donà un concert a Girona.
Els anys i el sofriment no passen en va i Jacques va perdent l’oïda, però no deixa de donar conferències i xerrades pel món. La seva veu és dèbil però es fa sentir i els oients s’esgarrifen de la crueltat de la que va ser víctima, no només ell sinó tantes persones torturades, assassinades per persones sense ànima ni sentiments Jacques Stroumsa, l’home del violí, l’home que no oblida però perdona, l’home que viu amb el temor de que la humanitat no canvia i repeteix atrocitats a Àfrica o a l’antiga Iugoslàvia entre altres indrets.
“Tinc el deure d’explicar perquè tothom sàpiga el que fou Auschwitz” deia Stroums. Va perdre en l’holocaust tot el que tenia, el que més estimava, només van deixar-li el violí que va salvar-li la vida. En mig de tanta crueltat encara pot trobar-se la tendresa, la bellesa, l’esperança en un instrument quan s’endinsa en l’ànima del l’home; com ho fa el violí en el tema principal de la “Llista de Schindler”.
