Setembre és sinònim de començaments, de retrobades, de noves fites i propòsits. També de festes majors a casa nostra, de piles carregades i de tornar a la rutina. I si és un setembre amb una contesa electoral a 8 mesos vista, també és sinònim de donar el tret de sortida al curs polític i engegar la maquinària electoral.
Precisament és això el que veiem que estan fent tots els partits. Si alguns ja s’havien posat a treballar des de començaments de 2022 per preparar les seues files, militants i candidatures de cara al 28 de maig de 2023, amb l’arribada de setembre han fet un “va de bo”, que diuen els jugadors de pilota valenciana per indicar que s’inicia una partida o que es reprén després d’una parada en el joc.
El cas és que aquestes no seran unes simples eleccions municipals. Sense anar més lluny, a Catalunya no està en joc el mateix que al País Valencià. A Catalunya es disputa quin és el partit hegemònic amb més implantació territorial: si continua sent-ho Esquerra Republicana -com ho va ser en 2019- o aquest cop guanya la partida Junts o el PSC. Si revisem les xifres de les anteriors eleccions veurem com ERC va treure 3.107 regidors, Junts 2.798 i el PSC 1.315. Però la conjuntura ha canviat, i els tres partits tenen les maquinàries engegadíssimes per revertir o mantenir els resultats. No únicament està en joc el poder municipal i posicionar-se com la força més votada a tot el territori, sinó també les diputacions, que molts cops se’ns oblida el paper que tenen en els moviments interns -i externs- dels partits, i són fonamentals per a entendre els passos que es fan.
Pel que fa al País Valencià, hi ha un factor diferencial a tenir en compte: a tot estirar, un mes abans hi haurà eleccions autonòmiques (recordeu que Ximo Puig les va avançar al 28 d’abril de 2019 per fer-les coincidir amb l’ “efecte Sánchez”). I el resultat d’aquestes autonòmiques influiran prou en l’ànim, la mobilització i l’agenda política de les municipals. Perquè aquelles eleccions són claus per saber si es manté el govern de coalició progressista o torna la dreta a les Corts. Si el Botànic -o almenys el PSPV i Compromís (ja que Podem ho té complicat)- aconsegueix sumar i mantenir el govern, serà no sols un xut d’energia, sinó també una gran espenta per a les forces progressistes arreu del territori. Ara bé, si el PP assoleix la Generalitat, estarà per veure l’efecte en la mobilització de les dretes i les esquerres en l’àmbit local.
Com veieu, les eleccions municipals que venen es presenten apassionants, ja que hi ha diferents escenaris possibles. I això està molt bé perquè incrementa l’interés per la política local, que fins fa poc es veia com la germana petita. Ara bé, s’ha de recordar que la política municipal és la millor valorada per la ciutadania, per la proximitat i per la tangibilitat de les accions. I a més, pot ser laboratori polític amb accions innovadores que milloren el dia a dia de la gent i crear efecte dòmino entre els municipis del voltant. Veurem què passa el maig del 23, perquè ara va de bo!
