Fa anys que van recomanar-me el llibre d´Elisabeth Kübler-Ross, “La Muerte un Amanecer”. La seva lectura va impressionar-me. La vida i la mort han estat sempre un misteri, i penso que ho seran sempre, perquè per molt que la humanitat ha avançat en el coneixement, la frontera entre la vida i la mort sempre serà un interrogant. Uns científics afirmen que al deixar d’existir s’acaba tot. Altres creuen que és també raonable que hi hagi una altre vida desprès de la terrenal. En realitat és un misteri que s’escapa de les nostres mans i davant del qual només podem fer apostes des de la fe.
Elisabeth Kübler Ross va estudiar medecina i volia traslladar-se a a la India per trobar respostes, igual que Albert Schwetser havia anat a Africa. Però el destí va portar-la als Estats Units on va treballar intensament amb malalts mentals, descobrint que aquests, en molts casos, també podien tenir una vida autònoma.
La seva figura és coneguda per ajudar a malats terminals i a les seves famílies a no traumatitzar-se amb la ira, el dolor i la depressió que suposa la mort d’un ésser estimat.
Va apassionar-se per donar ànims als malalts terminals. Pionera en l’implantació de cures pal·liatives, autora de més de 20 llibres traduïts a 80 llengües, va ésser considerada per la revista Times com una de les 100 pensadores més importants del segle XX. S’havia sentit horroritzada davant dels tractaments que es donava a molts moribunds. La Drª Kübler s’asseia a vora dels malalts terminals escoltant-los i donant-els-hi l’esperança de que hi ha vida desprès de la mort. La direcció de l’hospital de Chicago va obrir-li un expedient però ella va publicar un llibre en el que explicava la seva experiència amb més de 500 moribunds. Va ésser un “best seller”. Va voler explorar la possibilitat de la vida desprès de la mort. Molts metges van allunyar-se d´ella i la universitat de Chicago va acomiadar-la. Va dedicar-se a donar conferències, a escriure i a ajudar a les persones en el dol i als malats en la seva última etapa de la vida. La Drª Kübler-Ross afirma que els malats terminals els quals assistia, en els últims instants de vida, havien vist el famós túnel del que tots hem sentit parlar i que trobaven una pau indescriptible.
Alguns metges actuen només en el marc dels coneixements que han estudiat, en el que saben, en la cura del cos, en la tecnologia que permet explorar cada un dels seus racons però que és impermeable encara a la ment i l’anima. I no donen prou importància al sofriment espiritual dels malalts i les seves famílies, com a element important de les diferents patologies. Sense anar més lluny, una paraula afectuosa, un gest de comprensió, un interès que pot ser vital per la persona que sofreix és també part del bàlsam i remei que necessiten. Abans el metge era a més l’amic. Ara és un professional que t’abandona a les mans d’una deshumanitzada ciència.
No vull influir a ningú que llegeixi “La Muerte un Amanecer” però és interessant confrontar opinions, i que cadascú tregui de la seva lectura i pel seu propi bé el que li sembli més valuós per serenar l’esperit.
Elisabeth Kübler-Ross va nèixer a Zurich el 8 de juliol de 1928 i va morir a Arizona el 24 d´agost de l´any 2004.
