“És que si ella fes alguna cosa amb un altre noi per mi la relació s’hauria acabat”, és una de les frases que més he escoltat al llarg de la meva vida quan he conversat amb nois i noies sobre les seves parelles.
Independentment de la teva opinió respecte de les relacions sentimentals, aquesta afirmació no em semblaria una barbaritat sinó fos perquè normalment, no és aplicable en els dos sentits. És a dir, la relació s’acabaria per aquesta persona si la seva parella tingués una aventura amb algú altre, però… i quan preguntes al revés? I si fos ell el qui ho fes? Consideraria que això és el fi de la seva relació i que ja no està enamorat de la seva parella? Sorprenentment, no. En aquests casos, sembla que a nosaltres ens podem permetre el dret a dubte i inclús som capaços d’obrir la ment i fer la reflexió de: sí, avui he fet això, però res no canvia; segueixo estimant i estant igual d’enamorat de la meva parella.
Em sembla molt egoista que no puguem acceptar segons quins comportaments de les persones del nostre voltant perquè els hi associem un significat totalment negatiu, però en canvi sí que ho podem fer quan a nosaltres ens refereix. En aquests casos, ens permetem el dret a dubte, i inclús podem desvincular-ho del significat negatiu que hi associàvem. És curiós, oi?
En la meva opinió, crec que hauríem d’intentar ser més objectius i no creure que els únics que tenim justificació pels nostres actes som nosaltres mateixos. Crec que tothom té el dret a fer lliurement el que senti sense sentir-se limitat i jutjat. I penso que si realment estimem a les persones del nostre voltant, posarem en comú el que volem i el que elles volen, el que ens molesta i el que no, i intentarem no fer res que els pugui fer mal, independentment de si nosaltres hi veiem una justificació clara o no.
Amb això no vull dir que tothom actuï amb les mateixes intencions, tampoc que hàgim d’acceptar comportaments que no ens fan sentir bé. Però sí que no podem jutjar i condemnar certes actituds dels altres, i en canvi, justificar-les fàcilment si les fem nosaltres.
Avui he posat l’exemple de les parelles, però aquest tema comprèn molts altres aspectes i tipus de relacions.
Estimem-nos, respectem-nos i deixem-nos de judicis injustos entre nosaltres. Parlem i posem en comú les nostres pors i dubtes, i a partir d’aquí, creem relacions igualitàries en les quals els dos tinguem els mateixos drets i lluitem per a no fer-nos mal.
