I són 25 silencis:
Meritxell Cabezón ( ),Sixte Morral ( ), Roman Ruiz ( ), Carme Chacón ( ), Daniel Fernández ( ), Montserrat Colldeforns ( ), Manel Mas ( ), Lourdes Muñoz ( ), Isabel López ( ), Jordi Pedret ( ), Meritxell Batet ( ), Esperança Esteve ( ), Joan Canongia ( ), Carles Corcuera ( ), Dolors Puig ( ), José Vicente Muñoz ( ), Francesc Vallès ( ), Joan Ruiz Carbonell ( ), Lluïsa Lizárraga ( ), Anton Ferrer ( ), Montse Palma ( ), Àlex Sáez ( ), Juli Fernández ( ), Teresa Cunillera ( ), Felix Larrosa ( )
Ningú els coneix. Són els 25 de la vergonya. Per això els enumero. Mai més ben dit. Són un simple número. Et suggereixo, amable i pacient lector, que llegeixis els seus noms. Pots dedicar uns segons de silenci a cada un d’ells. Més temps del que els 25 de la vergonya dediquen al seu poble. El poble que, enganyat, els ha escollit.
És un silenci el nostre, davant del seu, d’interrogatori, un silenci d’impotència, un silenci de ràbia continguda. Un silenci de velatori. Mai un silenci de felicitat.
Els coneixem ara pels seus silencis, còmplices amb els que ens ofenen dia a dia. Silencis com els de Montilla ( ). Silencis, els seus, amagats sota l’anonimat d’unes llistes tancades i bloquejades.
Molts demanen al PSC un acte de sobirania, un acte de valentia que mostri que efectivament amb el seu vot hi guanya Catalunya, que si venen els altres és pitjor i que s’estimen més Catalunya que el seu partit. Però demanar això al PSC com a partit s’ha demostrat inútil. Per això és hora de demanar-ho amb nom i cognoms individualment a cada un dels 25 diputats del PSC. L’escó, i el que significa, no pertany a ningú més que a ells.
Podeu consultar la biografia de tant apreciats representants nostres i veureu que probablement no hi ha tampoc res a fer. La dependència en un sistema de llistes tancades i bloquejades i de control absolut dels candidats per la direcció del PSC és directament proporcional a l’ofici i benefici, al marge de la política, d’aquests il.lustres subjectes. Si han de triar entre el càrrec o la dignitat, endevineu que faran?. Però, i les idees ? direu. Tranquils que el PSC ja pensa per ells. I les conviccions? Son pròpies de qui té ànima, amb a, i a can PSC l’alfabet comença per la zeta, de Zaragoza, Iceta de Zapatero.
Algú trencarà el seu silenci ?
