Segons René Goscinny, el prestigiós historiador i antropòleg a qui les persones de la meva generació devem els pocs coneixements abastables en la nostra infantesa sobre les mítiques tribus hiperbòriques, allà on crèiem que la gent era pulcra, civilitzada i culta (però avorrits i antipàtics) i que tenien la vida regalada –i això últim ens importava molt més que no pas com fos la gent-, la tribu dels irreductibles gals només temien que no els caigués el cel sobre els caps.
Insistint sobre la meva generació, la vida ens ha portat el privilegi de poder estudiar les tribus celtibèriques, i especialment els carpetovetons, representants per excel·lència d’aquests pobles, de ben a prop. Als carpetovetons tant se’ls en fot, del cel i de la terra, l’únic que els preocupa és quedar-se sense testosterona, la seva poció màgica per imposar-se a les tribus rivals. És una poció que, malgrat no haver-los donat mai cap resultat remarcable, sinó que ben al contrari ha estat en l’origen de les seves pitjors derrotes, ells s’entesten a fer servir fins i tot com a font única del seu sistema argumentatiu.
Dissabte 16 de març hem assistit a l’embat de muralles humanes abocades pels colpistes filoetarres al carrers de Madrid, que s’havien desplaçat a la capital per recordar a les autoritats que “l’Espanya oficial no existeix, idiotes”. Afortunadament les autoritats espanyoles van ser més previsores que el president Puigdemont i no van deixar les portes obertes; estaven tots oportunament esquiant, acudint a actes de partit d’una transcendència inenarrable a Cogollos del Condado o Bocigal de Perales, o simplement havien anat a caçar elefants. Podien confiar en la virior dels seus compatriotes, que ja havien avisat de fa temps, a través de les xarxes socials, que els catalans ara no tindríem collons de tornar a posar un peu a Espanya, que estaven disposats a rebre’ns a trets, que res no els feia més feliços que matar separatistes. A l’hora de la veritat, però, no es van ajuntar més de vint personatges per cantar-nos allò de l’«a por ellos»; i encara exagero parlant de vint, perquè la majoria d’ells, pobres, no hi eren sencers.
Alguns ho intentaran explicar amb l’alarma social que va crear el descobriment que posseïm armes biològiques de destrucció massiva –el conegut cas del Fairy, recentment denunciat per les més altes instàncies de la magistratura espanyola a les Nacions Unides-. Això demostra la perspicàcia de l’ínclit expresident del govern espanyol, el Sr. Aznar, a l’afirmar davant l’opinió pública espanyola l’existència d’armes de destrucció massiva i que els autors intel·lectuals de l’atemptat de l’11-M “no se esconden en un desierto”.
Però no crec pas que calgui recórrer a la contrastada capacitat d’anàlisi del Sr. Aznar i les altes magistratures de l’estat per explicar-se la manifestació de dissabte. Efectivament la societat celtibera pateix la més temuda de totes les crisis possibles, l’única que a ells els preocupa de veritat. Nosaltres ja ho sospitàvem de fa temps, en observar com el seus representants a casa nostra ens adrecen gestos d’angoixa prement-se els genitals cada vegada que una càmera els enfoca, o com els que duen la veu cantant cada vegada que obren la boca és per deixar que se’ls airegin els testicles. És clar, els vestits de torero no deuen transpirar prou. Aquestes sospites queden confirmades per les estadístiques del Banc Mundial, que recullen que l’índex de fertilitat de l’estat espanyol és un dels més baixos del món, només superior al de la República de Corea i les ciutats de Hong Kong i Macau –ja sabem que els orientals la tenen més petita, pobres, l’estadística— i al d’alguns estat europeus al cap de l’estabilitat econòmica i institucional, com ara Grècia, Portugal i Moldàvia. Diversos estudis, inclosos alguns sobre les tendències de les capacitats dels espermatozoides (vegeu per exemple: Carlsen E, Giwercman A, Keuding N, Skakkebaek NE. “Evidence for decreasing quality of sperm during past 50 years”, Br Med J , 1992, vol. 305 (pàg. 609-613), basat en els paràmetres de qualitat seminal de l’Organització Mundial de la Salut), han suggerit una possible disminució de la fecunditat de la població en els darrers 50 anys.
En conclusió, la manifestació del 16-M només ha posat de manifest que els espanyols tenen un problema de collons i els seus mitjans de comunicació només els volen estalviar la vergonya. Per Tutatis!
