feminista
Aquarel·la de Clàudia Llobera

Soc feminista perquè soc persona.

Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home.

Soc l’home que acaba de violar aquella nena.

Soc aquella nena que té un pare i una mare.

Soc la mare dels meus fills.

Són els nostres fills els qui passen les nits de gatzara bevent i trencant ampolles,

fumant en racons de la ciutat o del bosc ple d’immundícia.

Soc la immundícia que el sol descobreix plena d’hipocresia.

Soc la hipocresia que em pregunta si la història de la dona es mereix un dia.

Soc un dia que es fa de nit.

Soc la nit bella i l’arrugada.

Soc l’arrugada que un dia s’arreglava la camisa.

Soc la camisa de l’emperador.

Soc l’emperador que em va llençar al mar per prostituta.

Soc la prostituta que rentava els peus de Déu.

Soc Déu perquè truco a la porta del cor.

Soc un cor amb una llàgrima.

Soc la llàgrima suïcida que baixa per la galta del terrorista.

Soc el terrorista parit amb dolor.

Soc el dolor que es disfressa amb un somriure.

El somriure que abraça el nostre nadó.

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorMadrid 16-M
Article següentEls déus els han abandonat