Cal saber què preocupa als empresaris com empresaris de cara a la independència? Què preocupa a aquests 850 grans empresaris (0,01% dels catalans) i als 31.000 petits i mitjans empresaris (0,42% dels catalans)? Vull tranquil·litzar-vos: la independència, a la gran majoria d’empresaris, ara per ara, no ens preocupa, ni ens fa por, perquè encara no ens han ensenyat el full de ruta: ni el govern català, ni el govern espanyol. Per ara, tot mediàtic i gesticulant… tot paraules. Admeto que per aquí es comença, però ara cal saber com continua. Seguim.
El què ens diu el cor, ho tenim clar. Cadascú té el seu parer més o menys format. En tot cas, crec que una majoria desitgem la independència, d’altres no tenen cap opinió, i només uns pocs es manifesten en contra (especialment dins de les grans corporacions). Una mica com a cada ciutat o a cada professió (metges, capellans, ensenyants, advocats, assalariats, artistes, funcionaris…).
El què ens diu el cap, és molt més clar. Els empresaris som pragmàtics i realistes. Ens preocupen els fets. I per ara, estem a l’espera. Volem veure com es formularà a la pràctica la transició nacional i la construcció de l’estat propi. Després podrem opinar. Però ara, no ens treu el són la independència, sinó l’IVA i l’IRPF de l’octubre i les nòmines de final de mes… O no?
Als empresaris (a aquest curiós 0,43% dels catalans) ens preocupa molt més el forat negre on ens estan portant els dirigents del PP amb la seva política de recaptar indiscriminadament, que ha fet que caigués el consum fins a cotes insospitades. Ens preocupa molt més com s’ho farà Europa per assumir un sistema monetari on el Banc Central no fa de Banc Central i no ajuda a finançar els deutes dels estats membres. Ens preocupa molt més com ens ho farem si l’Euro acaba desapareixent. Ens preocupa molt més que el sistema bancari Espanyol estigui literalment en fallida, no doni crèdit a les empreses i no passi res amb els seus responsables. Ens preocupa molt més que la pobresa resultat d’aquesta follia en què primer el PSOE i després el PP espanyol ens han ficat amenaci amb fer insostenible els ingressos mínims necessaris per mantenir una activitat empresarial viable. Ens preocupa molt més que la inexistent política energètica generi una inflació desbocada. Ens preocupa molt més el què passi a Xina (que en els darrers 10 anys ha destruït bona part del nostre teixit industrial) …
Per als empresaris catalans, que com a ciutadans representem escassament el 0,43%, la independència és una qüestió política com per a qualsevol altre ciutadà. Tenim les mateixes il·lusions i les mateixes incerteses que tothom. Que ningú us vulgui fer creure que estem acollonits, ni que estem preparant maletes. Sobretot, malfieu-vos d’aquelles organitzacions empresarials d’àmbit espanyol que, com ja està passant, creen confusió. Un cop aclarit amb la manifestació de l’11S que hi ha massa crítica per convocar a la ciutadania a un referèndum, tot debat sobre la independència queda en mans de la classe política que és qui ha de dissenyar la transició jurídica i que, ara per ara, prima sobre qualsevol altre qüestió. És sobre la nostra classe política que recau el deure de no enganyar-nos i de preparar amb claredat i valentia un procés que serà sens dubte difícil i delicat, però absolutament necessari. Ara per ara, si la classe política planteja la independència amb realisme, valentia i coherència, , no ens preocupa . Ens preocuparà si tot plegat degenera en una qüestió electoral, en un safareig desordenat, en un “guirigai” gesticulador i poc seriós. Sembla que ara és el moment. Si ho és, anem per feina. Si no, paciència. Perquè els empresaris, com a empresaris, volem sobretot seguir fent d’empresaris. És la nostra necessària contribució a Catalunya.
Nota: A Catalunya, segons l’anuari de la PIMEC, hi havien al 2010:
-850 grans empreses ( més de 250 treballadors i 40 M€ de facturació)
-4.700 mitjanes empreses ( entre 50 i 250 treballadors i entre 10 i 40 Md’€ de facturació), entre ells jo mateix.
-27.000 petites empreses ( entre 10 i 50 treballadors)
Les grans empreses ocupen prop de 740.000 persones, les petites i mitjanes prop de 1.115.000 i la resta, uns 770.000 estan empleats en microempreses (menys de 9 treballadors) o son empresaris individuals.
(ho aclareixo perquè algun bon amic es malfia del meu rigor…)
