Vallcebre és un lloc de Berguedà que cal anar-hi, ple d’història. Una de les famílies més importants per la comarca i Catalunya són els de Cal Nai, els Grandia de Vallcebre. Fa uns anys, no massa, a les acaballes del XIX hi hagués tres germans que cada un d’ells va destacar en el seu camp: un militar carlí, un altre gramàtic i el darrer un cuiner prestigiós del Ritz barceloní. Era una família aferrissadament catòlica, carlina i de país.
Josep Grandia fou militar carlí que va lluitar a la tercera de les Carlinades, exiliat a França, va retornar al seu poble per exercir de Secretari del seu Ajuntament. A l’any 1900 va protagonitzar el darrer aixecament militar carlí a l’estat Espanyol, en aixecar una partida juntament amb l’Hereu Frare de Malanyeu i baixar a tirotejar el carrilet a Gironella. Va ser pres i condemnant per aquesta acció i el més gros és que Carles VII (el pretendent carlí) a sobre el va desautoritzar.
Mossèn Marià va estudiar Teologia al seminari de Solsona, llicenciat en Filosofia i Lletres perla Universitat de Barcelona, doctorat ala Complutense de Madrid, va gaudir de dos anys de beca per estudiar hebreu a Alemanya, autor de 13 treballs lingüístics o gramàtiques en : català, hebreu, llatí i grec. Val a dir que la meva passió per mossèn Marià me la va contagiar l’advocat i historiador berguedà Isaac Soca, quan em va passar la seva gramàtica etimològica catalana. Fou vicepresident del I Congres dela Llengua Catalana de l’any 1906 i …. no pararia d’explicar-ne més coses.
Lluís Grandia el mossèn Enric Bartrina, l’Arxiver del Bisbat de Solsona, explica que fou un prestigiós cuiner del Ritz de Barcelona i que va convidar molt sovint a dinar al restaurant o a la cuina d’aquest hotel a mossèn Marià qui hi va anar algunes vegades acompanyat de mossèn Jacint Verdaguer, era ela anys que mossèn Cinto va patir l’ ignomínia, oprobi i la marginació per part de bona part es autoritats civils i religioses catalanes, però mai de poble català va deixar d’estimar-lo.
La nostra volguda terra berguedana té un deute amb els Grandia de Vallcebre. Llevat de la petita biografia que li va fer mossèn Bartirna en sabem molt poca cosa. Per a mi fou una descoberta monumental en veure que els pares de la Renaixença de l’Alguer, Ramon Clavallet i en Joan Palomba, tenien les gramàtiques de Mn. Marià com a llibres de capçalera. Marià Grandia és va enfrontar per criteris lingüístics amb Pompeu Fabra (al qui mai no li agrairem prou la seva normalització i el fer un català estàndard ) i també se les va tenir amb mossèn Alcover. Però qui fou capaç d’escriure en tan pocs anys 13 llibres sobre gramàtica des de l’hebreu al català, passant pel llatí i el grec mereix el reconeixement berguedà i català.
