El repartiment dels drets de televisió dels equips de la primera divisió de futbol espanyola s’ha tornat a qüestionar arran d’unes declaracions del president de l’Espanyol, Joan Collet, que demanava una major equitat en el repartiment dels diners derivats d’aquests drets. Collet argumentava la seva posició assenyalant que ‘La LFP no està en la línea del repartiment de la Premier’ (en referència a la primera divisió anglesa de futbol).
Collet fa referència al sistema anglès, doncs anem a veure com funciona aquest sistema. A la Premier League els drets de tots els equips es venen conjuntament i després es reparteixen entre els equips seguint els següents paràmetres: el 50% del total es reparteix a parts iguals entre tots els equips; del 50% restant, un 25% es reparteix en funció de la classificació final en el campionat de lliga; i l’altre 25% es reparteix tenint en compte el nombre de partits de cada equip que s’han emès per la televisió. D’aquesta manera trobem que les dades de la temporada 2012 – 2013 mostren que els cinc primers classificats han cobrat unes xifres similars: el Manchester United 71M€, Manchester City 67’83M€, Arsenal 66’67M€, Tottenham 65’23M€ i el Chelsea 64’2M€. També podem veure que entre el darrer classificat, el QPR, va percebre 46’40M€ per aquest concepte. Així, entre el primer i el darrer classificat hi ha una diferència d’ingressos per drets de televisió de 24’6M€.
Anem a veure com funcionen els drets televisius a la primera divisió espanyola. A Espanya cada club negocia els seus drets televisius pel seu compte. Això fa que el Barça i el Madrid es distribueixin el 50% del total de diners que es donen als equip pels drets televisius. Actualment, el total de diners que obtenen els clubs pels drets són 780M€, dels quals el Madrid i el Barça es queden, respectivament, 136M€ aproximadament. Equips com el València s’emporten 40M€, l’Atlètic de Madrid 47M€ i el Rayo 14M€; el Rayo que, recordem va quedar vuitè classificat la temporada passada. Fent una altra resta trobem que entre el primer i el vuitè classificat de la temporada 2012 -2013 de la lliga espanyola hi ha una diferència de 122M€, una xifra molt superior als 24’6M€ que hi ha de diferència entre el primer i el darrer classificat de la Premier League per la mateixa temporada i concepte.
Repassant les xifres que fan referència als ingressos per drets televisius d’una i altra lliga trobem que hi ha diferències en la xifra total d’aquests. De fet, a Anglaterra han aconseguit firmar un contracte pel qual els diners a repartir entre tots els equips són 1800M€, mentre que el què ingressen la totalitat dels equips espanyols per aquest concepte no supera els 700M€. Aquesta diferència sorprèn bastant tenint en compte que sovint se’ns vol vendre que la millor lliga de futbol és l’espanyola. Però per què hi ha tanta diferència entre una lliga i l’altre? Molt fàcil. El futbol anglès ja fa temps que ha decidit obrir-se al mercat asiàtic on hi té nombrosos seguidors. Aquesta obertura s’ha fet palesa amb els horaris en que es disputen els partits, per exemple, no és estrany que es disputi un partit de la primera divisió anglesa a les 12.45h d’un dissabte o a les 12.30h d’un diumenge. Seguint a la més gran de les illes britàniques trobem que només s’emet un partit en obert, la resta s’emeten per canals de pagament i només tres o quatre per jornada.
El mercat asiàtic té bastant pes en aquests moments, de fet s’apunta que la nova estratègia de la lliga espanyola per obrir-se a aquest mercat serà fer que els equips considerats grans juguin els seus partits a les 16h. Aquí, a diferència de la lliga anglesa s’emeten tots els partits de cada jornada, un en obert i la resta per les plataformes de pagament. A la lliga espanyola els horaris no estan del tot adaptats al públic asiàtic.
Però deixant de banda la lliga anglesa, què passa a les altres lligues europees? A Itàlia trobem que els diners totals que es perceben per drets de televisió són 900M€. A Itàlia, des de la temporada 2010-2011 també es venen els drets televisius de manera col·lectiva, com a la Premier League. Tots els partits de la lliga italiana s’emeten en directe per televisió per la plataforma de pagament, Sky. A Alemanya es venen de manera conjunta els drets de la Bundesliga I i la Bundesliga II (l’equivalent a la segona divisió espanyola), i s’aconsegueixen uns ingressos per drets de televisió de 600M€ per temporada. En aquest país els ingressos per drets de televisió es reparteixen tenint en compte els següents paràmetres: Audiència televisiva dels partits, posició en la classificació de la temporada i trajectòria de l’equip en els darrers quatre campionats. D’aquesta manera els alemanys han aconseguit ser els més equitatius en la distribució d’aquests ingressos. Així, el Bayern de Munich ingressa 28M€, el Borussia de Dortmund 24M€ o el Schalke 25M€.
El problema del repartiment dels diners generats dels drets televisius dels equips de la primera divisió espanyola ha arribat al govern que ha manifestat que pretén solucionar el problema ordenant el sector mitjançant un contracte unificat dins de la llei del futbol professional. Així es preveu que per la temporada 2015 – 2016 ja s’hagi solucionat el problema.
Però no per tots és un problema, pel Barça i el Madrid és clar que no ho és, però a Anglaterra no tots els equips veuen amb bons ulls el seu repartiment. Tant és així que el Liverpool ja ha manifestat que voldria tenir una repartició dels drets televisius com la que té la lliga espanyola. El Manchester United no ha tardat en reaccionar i s’ha mostrat partidari de mantenir el model actual de la Premier, que ja hem vist que és més equitatiu que l’espanyol. De fet els equips de la Premier estan d’enhorabona, doncs han aconseguit un nou contracte per les tres properes temporades (i que ha entrat en vigor en aquesta temporada, 2013 – 2014) que garanteix uns ingressos totals de 6500M€, uns 2000M€ més que l’anterior contracte.
Però realment són tan rellevants per la competitivitat d’una competició els diners que s’ingressen pels drets televisius? Segurament no, de fet a la Premier els equips que han ocupat els primers llocs de la taula classificatòria els darrers anys han estat els mateixos (Manchester United, Manchester City, Chelsea i en menor mesura Arsenal i Tottenham) la qual cosa fa palesa que garantir un repartiment més equitatiu entre els equips no significa que la lliga s’iguali més o hi hagi més probabilitats que un equip quedi ben classificat. El futbol actual es mou en funció de pressupostos, i és cert que part d’aquests pressupostos compta amb els diners que s’obtenen els drets televisius però els ingressos d’un club de futbol van més enllà. Per exemple hi ha tot el negoci al voltant d’objectes relacionats amb el club (samarretes, xandalls, bufandes, gorres, pòsters, etc), o també s’ha de tenir present que s’obtenen ingressos dels diners generats per la venta d’entrades dels partits que no és un tema per tractar fredament doncs els clubs, degut als horaris i preus que ells mateixos estableixen estan deixant d’ingressar bastants diners per aquest concepte. Perquè un dels altres problemes que té la lliga espanyola és el preu de les entrades. No pot ser que una entrada per un partit entre dos equips de la part baixa de la classificació costi 40€ quan a Alemanya una entrada per veure un Bayern Munich – Borussia Dortmund no arriba a aquesta xifra. Clar que, en relació amb la poca venta d’entrades, hi ha l’horari dels partits de la lliga espanyola. Qui va a veure un partit a les 23h d’un diumenge o d’un dilluns com s’ha fet a principis d’aquesta temporada? O qui pot anar a veure el seu equip cinc dilluns a les nou de la nit com els hi ha passat als aficionats de l’Athletic Club? Quants camps mig plens han vist durant les 8 jornades que es porten disputades? En aquest mateix període anomenin-me qualsevol estadi de la lliga alemanya o anglesa que hagin vist igual de mig ple.
És evident que la primera divisió de futbol pateix un problema en el repartiment dels diners generats dels drets televisius, però també pateix altres problemes que afecten directament a la butxaca dels clubs, i, fins que no els solucioni tots els clubs més modestos no podran optar a quedar regularment en una bona posició i la lliga quedarà exposada al domini del Madrid i del Barça, amb un possible convidat alternatiu cada temporada.